EDITORIAL: Finançament: sense presses ni pressions

El desbloqueig dels esculls per assolir un acord de finançament, anunciat després de la reunió entre el conseller d’Economia i la vicepresidenta econòmica espanyola, podria ser una bona notícia per a Catalunya si no fos per la urgència que sembla dominar el govern espanyol després de molts retards, incompliments i inconcrecions. Com és lògic, la renovada pressa de Rodríguez Zapatero per poder presentar un acord de finançament autonòmic està dictada pel calendari electoral.

El president espanyol vol arribar al debat parlamentari de política general, que es celebrarà els dies 12 i 13 de maig, amb un acord de finançament que li permeti fer front a possibles incomoditats parlamentàries. En vigílies de les eleccions europees, el govern espanyol vol contrarestar les bones expectatives que els sondejos donen al PP per als comicis continentals, i també pretén dividir un possible front d’oposició que pugui sorgir si no hi ha cap acord que garanteixi el finançament i que es pugui presentar com una reeixida mesura governamental contra la crisi, que ha assolit una nova dimensió de gravetat amb l’augment espectacular de l’atur. La posició del govern central respon a una acreditada estratègia de passar de la inacció a les presses i aconseguir una decisió que li doni avantatges. La resposta dels grups catalans davant d’aquesta pressió governamental ha de ser la unitat, però també la consistència. Cal recordar que l’absència d’un acord sobre el finançament és preferible a un acord apressat, obtingut sota pressió i finalment perjudicial per als interessos catalans.

La classe política catalana farà bé ajornant les seves pròpies consideracions preelectorals, no cedint a les urgències i pressions de darrera hora i concentrant-se a obtenir les condicions de finançament consagrades en l’Estatut i que els ciutadans de Catalunya han aprovat majoritàriament. El finançament és certament urgent, però no es pot forçar amb urgències dictades per l’agenda política, ni hauria de poder presentar-se com una mesura de l’eficàcia del govern espanyol en la lluita contra la crisi.