El pacte sobre el català d’avui és molt important. Insuficient? Sí, molt: es manté la intromissió impositiva del castellà a Catalunya en molts àmbits, per exemple en l’educació. De fet, en cap territori de parla catalana, exceptuant Andorra, es deixa legislar per revertir realment la imposició del castellà i del francès (una llengua avança si una altra llengua retrocedeix). Sobre el paper s’han anat aconseguint reconeixement subalterns, però a la pràctica, de bones o males maneres, s’ha anat reduint els usos del català fins al punt en què estem ara. També és evident que el pressupost destinat és insuficient per revertir la situació actual. A més, també és evident que aquest pacte s’utilitzarà per blanquejar els sectors polítics que han jugat a subordinar el català com una llengua secundària a Catalunya en actes oficials, econòmics, socials, culturals i esportius. No cal fer gaire memòria, només cal recordar quinze dies enrere… I malgrat tot això, cal dir que estem a favor d’aquest pacte, perquè encara que sigui clarament insuficient destina pressupostos prou importants amb un calendari immediat cap a uns objectius molt sensibles per mantenir la normalització del català. Aquest pacte és un baló d’oxigen en espera d’arribar a la superfície. Com que estem acostumats a uns nivells de demagògia extrema, haurem d’escoltar retrets contra la CUP i contra Junts per no haver-hi votat a favor. La CUP i Junts fan molt bé de mantenir-se crítics. Una altra cosa seria que amb el seu vot aquesta llei no s’aprovés. No és el cas. No som pocs els qui estem a favor d’aquest pacte pel català i que també estem a favor del que denuncia la CUP i Junts. Endavant amb el català i la crítica de què el fa retrocedir.