‘Gallina de pell’

Em creguin sincer quan els dic que no em sabrà greu si Las Palmas guanya a l’RCDE Stadium i el Leganés a Valladolid. Ja sé que la conseqüència és que els de Madrid mantindrien la categoria i que els pericos tornarien a baixar a la segona divisió, però només em suggereix que si passa així, tal dia farà un any, com diria l’àvia Neus. No em poso les mans al cap perquè torni a baixar un equip domiciliat a Catalunya. Quasi al contrari. Estic segur que si passa hi trobaré gust. Hi ha una part de l’afició blanc-i-blava a la qual no aconsegueixen neutralitzar que no para de fer mèrits perquè ens entreguem a pensar allò que els dèiem en conya, allò de la cassola com a destí final per a perico que vola. Ja s’ho faran. Si són feliços traient bilis, com han tornat a demostrar que ho són, a mi que no m’esperin. A mi l’ambient de futbol que em fa trempar és el que vaig viure diumenge a Anoeta, bo i que el Girona va perdre. Veure i sentir com aquella gent tractava Imanol Alguacil, que dirigia el darrer partit a casa per voluntat pròpia, deixava molt enrere la gallina de piel de Cruyff. Com la hi deixava el brutal aplaudiment amb què varen rebre Portu, que havia lluitat per ells dues temporades, i com la hi deixava el mateix Portu quan no va moure ni una cella després de marcar el que era el gol de l’empat a dos. Real Sociedad i Girona ho tenien tot fet, però el camp es va omplir per dir “eskerrik asko”. No m’hi anava res, però em va venir gallina de pell.