Els castells, declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2010, són una de les expressions més singulars i potents de la cultura catalana. Més enllà de la seva espectacularitat visual, transmeten valors universals com la solidaritat, la cooperació i la perseverança. En les darreres dècades, aquesta tradició ha traspassat les fronteres del país i s’ha convertit en una eina inigualable de projecció cultural i d’integració social arreu del món.

L’origen dels castells es remunta al segle XVIII a Valls, al Camp de Tarragona, com a evolució del ball de valencians. Durant més de dos segles, aquesta tradició va romandre confinada a les comarques del sud de Catalunya. Tanmateix, a partir dels anys vuitanta del segle XX, els castells van començar a expandir-se per tot el territori català, incloent-hi la Catalunya del Nord i les Illes Balears. Aquest creixement va ser impulsat per l’interès creixent en la cultura popular catalana i per la cobertura mediàtica de les diades castelleres. Aquesta expansió no es va limitar a l’àmbit geogràfic. Els castells van esdevenir una activitat intergeneracional i inclusiva, oberta a persones de totes les edats i orígens. La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, creada el 1989, ha estat clau en aquest procés, promovent els castells i els seus valors, i oferint suport a les noves colles.

Un dels aspectes més destacats dels castells és la seva capacitat d’integrar persones de diferents orígens culturals. Diversos estudis han demostrat que la participació en colles castelleres afavoreix l’aprenentatge del català i la integració social dels nouvinguts. Les colles esdevenen espais d’interculturalitat on es trenquen barreres lingüístiques i culturals, i on es fomenten valors com la solidaritat i la cooperació. Arreu del país s’ha observat que la participació d’immigrants en colles castelleres té un impacte positiu en la seva integració social, superior al que podrien tenir altres formes d’associacionisme.

Els castells han traspassat les fronteres de Catalunya i s’han convertit en una eina de projecció cultural a escala internacional. Colles com els Castellers de Vilafranca han actuat en diversos països europeus, així com a l’Índia, el Japó, els Estats Units i el Canadà. Unes actuacions que han contribuït a difondre la cultura catalana i a despertar l’interès per aquesta tradició única.

Però la projecció internacional dels castells va començar a Xile. Els Castellers de Lo Prado, fundats el 2007 a la comuna de Lo Prado, a Santiago de Xile, són una colla pionera en la internacionalització del fet casteller. Impulsada per l’educador xilè Luis Carrasco, que va viure a Vilafranca del Penedès i es va enamorar dels castells, la colla va néixer amb una clara vocació social: oferir una eina educativa i comunitària als barris populars de la capital xilena. La pràctica castellera és avui una assignatura obligatòria a les escoles municipals de Lo Prado.

A més, s’han creat colles castelleres a l’estranger, com els Xiquets de Copenhaguen, els Castellers de París, de Londres, de Tòquio o els Castellers de Sydney. Aquestes colles estan formades tant per catalans residents a l’estranger com per persones locals que s’han sentit atretes per aquesta tradició. La participació en aquestes colles permet als membres descobrir la cultura catalana, aprendre la llengua i establir vincles socials profunds.

Els castells són una activitat que combina diversió, col·laboració i participació intergeneracional. Des dels més petits fins als més grans, tothom hi té un paper important. Aquesta característica fa que els castells siguin una eina poderosa per a la cohesió social i la transmissió de valors. A més, la pràctica castellera fomenta l’activitat física, la coordinació i la confiança mútua. Els assaigs i les actuacions esdevenen espais de trobada i convivència, on es construeixen relacions sòlides i es reforça el sentiment de comunitat.

Els castells són molt més que una tradició catalana; són una eina poderosa de projecció cultural i d’integració social. L’expansió internacional demostra la capacitat d’aquesta pràctica per connectar persones, trencar barreres i construir comunitats cohesionades arreu del món. Amb la combinació de tradició, diversió i valors universals, els castells continuen captivant i inspirant persones de totes les edats i orígens.