Malaguanyat Gall d’Or

A Calella hi ha un grup de gent entestada a recuperar la memòria patrimonial de la ciutat. La seva és una tasca ingent i sovint desagraïda, perquè en la majoria d’ocasions en què criden l’atenció sobre l’amenaça de la desaparició d’un edifici emblemàtic o critiquen la pèrdua irreparable d’un tros de passat gloriós només obtenen bones paraules de l’administració o un volàtil “Ja ho estudiarem”. En l’àmbit ciutadà, a més, les seves lluites sovint reben les crítiques d’aquells que són esclaus de la modernitat que ho arrasa tot, i que els consideren poc més que quatre eixelebrats amb poca feina i ganes de molestar. Són veïns i veïnes tossuts com una boia i conscienciats que la preservació del passat compartit és un ingredient bàsic per teixir una identitat comuna com a ciutadania. Ben organitzats, els Amics del Patrimoni Històric de Calella (APHIC) munten xerrades periòdiques sobre episodis concrets de la història del municipi que sempre aporten dades noves o posen llum a les ombres sorgides del pas del temps. L’últim acte celebrat a l’auditori Josep Maria Terricabres de Can Saleta es va centrar en una de les desaparicions que més ha hagut de lamentar el municipi: la del Gall d’Or, una immensa masia a la zona hotelera de Calella que va ser enderrocada el 1998 per construir-hi blocs de pisos, després que no hi hagués entesa entre els amos i l’Ajuntament. El Gall d’Or, propietat de Maria Teresa Saula, una de les tres germanes Saula-Palomer, i que el 1967 s’havia convertit en l’aixopluc del contingut de la casa Trinxet de Barcelona, obra de Josep Maria Puig i Cadafalch i que va anar a terra, també, per fer-hi habitatges. Maria Teresa Saula, assabentada pels diaris de la imminent desaparició de la casa Trinxet, va arribar a un acord amb els propietaris per quedar-se bona part dels elements decoratius. Així, juntament amb el seu decorador Alfons Alzamora, va carregar capitells, rajoles, reixes, columnes i vitralls i els va portar a Calella, on les va distribuir per la seva masia. Saula, segons es defensa des de l’entitat, va deixar dit que aquell tresor –gairebé desconegut per a la gran majoria de la gent del carrer– no havia de marxar de la ciutat alt-maresmenca, però la seva mort va capgirar els plans inicials i la família va optar per tornar a buidar la masia i endur-s’ho tot a Llançà, on bona part cria pols des de fa anys tancada en diversos magatzems. El llegat patrimonial ara mateix està gestionat per la fundació privada sense afany de lucre Saula-Palomer, creada el 2003 “amb la finalitat de promoure la cultura del nostre país mitjançant l’adjudicació de beques universitàries” a joves amb pocs recursos. Representants de l’APHIC ja s’han reunit amb l’entitat i li han traslladat que restituir els elements modernistes del Gall d’Or seria rebut com un gest d’immensa generositat pel municipi i, sobretot, que seria la resposta adequada a la voluntat que havia manifestat la Maria Teresa Saula. De moment només han rebut copets a l’espatlla i bones paraules. Però insisteixen.