La Institució Col·laboradora d’Integració Familiar (ICIF) del Consell Comarcal del Baix Ebre, un servei en conveni amb l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA) que controla tot l’àmbit de les Terres de l’Ebre, va fer l’any passat el seguiment de 60 casos d’acolliment actius de xiquets i xiquetes en famílies alienes al territori. El 2024 es va duplicar el nombre de nous acolliments en relació amb el 2018, però encara falten famílies per a atendre el dret dels menors a viure en un entorn familiar segur. Un dret que no es pot atendre, per molta professionalitat que s’hi pose, en els centres residencials d’acció educativa (CRAE), els coneguts com a centres de menors. Menors sense referents i sense l’escalfor d’una família que a sobre han de patir l’estigmatització d’un relat creixent contra ells. El discurs covard de qui ho factura tot al més vulnerable.

A Catalunya hi ha prop de 800 famílies d’acollida i més de 4.000 menors en CRAE. Els números no surten. L’ICAA i l’ICIF estan fent una campanya per cridar a l’acollida. No és una crida irresponsable i sense filtres, ja que cada família que aspira a acollir ha de complir uns requisits estrictes i lògics, però sí que és una alerta solidària per a posar en el centre nens i nenes que han nascut o han crescut amb mal peu perquè la seua família biològica senzillament no està preparada –sense jutjar ningú– per a donar-los allò que necessiten.

“Què seria de tots nosaltres si haguéssem crescut sense referents, sense vincles forts?”, va dir en un acte de la campanya de l’ICIF a Tortosa, amb la veu trencada i llàgrimes als ulls, el pare d’una família d’acollida de la modalitat d’UCAE (unitat convivencial d’acció educativa). L’acolliment en UCAE va adreçat a grups de germans o infants amb necessitats especials, malalties cròniques i trastorns de conducta, que requerixen una atenció més especialitzada. En estos casos, almenys un dels membres de la família d’acollida ha de tindre titulació, formació i experiència en matèria d’infància i adolescència.

Algú pensa de tant en tant què hauria passat si hagués nascut en un altre entorn, en un altre barri, en un altre territori, en unes altres circumstàncies? Jo, quan m’empaita el pessimisme, intento pensar-hi. La campanya de captació de l’ICIF, almenys en l’acte de què vaig gaudir a la capital ebrenca, no és una arenga, un enfocament de les coses més boniques de l’acolliment en detriment de les més complexes. És un exercici de realisme: falten famílies d’acollida, sí, però penseu que este exercici d’amor està pensat exclusivament per a atendre les necessitats del menor, que sovint té un principi i un final i que té “moments i converses” difícils, com ho va definir el conductor de l’acte, també membre d’una família d’acollida. “Papa, aquell és mon pare”, va recordar que li havia dit el seu fill d’acollida en una de les trobades amb la família biològica. La frase ja recull tota la pluralitat de sentiments i de moments de l’experiència.