Articles
Grip nova, conspiració, laberint
Trossos
Grip nova
Com era d’esperar, per internet ja circulen suposades explicacions científiques segons les quals l’anomenada grip nova ha estat creada en els laboratoris farmacèutics per tal de poder comercialitzar després una vacuna que els faci encara més rics. En alguna premsa islamista es publiquen caricatures en què un porc amb l’estrella de David i amb la mateixa cara amb la que dibuixaven als jueus en les pel·lícules nazis intenta infectar la humanitat sencera. Com va passar amb la caiguda de les Torres Bessones o amb l’atemptat d’Atocha a Madrid, immediatament després d’un fet apareix una teoria de la conspiració, una versió que fan circular els que de veritat saben de què va la cosa per treure’ns la bena dels ulls a la resta de la humanitat ingènua.
Conspiració
Des de l’èxit del Codi da Vinci fins a la difusió de versions esotèriques sobre l’atac a les Torres Bessones, sembla que la demanda de conspiracions s’hagi incrementat, que necessitem tots plegats una explicació conspirativa per enfrontar-nos als perills i a les desgràcies que ens envolten. Certament, això no és nou. En moltes coses els nous conspiracionistes són simples plagiaris dels clàssics, com en l’elecció típica dels jueus com a grans conspiradors eterns i universals. Al segle XIV, la difusió de la pesta negra a Europa va acabar amb l’assalt als calls. Al segle XX, vam passar dels Protocols dels Savis de Sió –les cròniques inventades per la policia tsarista de les sessions conspiratives– a Auschwitz.
Laberint
Ha passat sempre, però ara s’ha disparat. Potser perquè hi ha un vincle directe entre la ideologia de la conspiració i el totalitarisme. Potser perquè les ciències i les ideologies han fet que el màxim insult per a un contemporani sigui anomenar-lo ingenu. No hi ha pitjor pecat que la ingenuïtat. El món no és el que sembla, darrere de les coses simples hi ha un laberint, i només els nens no se n’adonen i es creuen el que veuen. Una humanitat adolescent té pànic de ser ingènua, infantil, i per fer-se l’adulta compra les teories conspiratives més exòtiques, es deixa entabanar pels laberints plens de sobreentesos. Potser perquè, com els adolescents, ens hem tornat tots plegats insegurs i desconfiats.
Com era d’esperar, per internet ja circulen suposades explicacions científiques segons les quals l’anomenada grip nova ha estat creada en els laboratoris farmacèutics per tal de poder comercialitzar després una vacuna que els faci encara més rics. En alguna premsa islamista es publiquen caricatures en què un porc amb l’estrella de David i amb la mateixa cara amb la que dibuixaven als jueus en les pel·lícules nazis intenta infectar la humanitat sencera. Com va passar amb la caiguda de les Torres Bessones o amb l’atemptat d’Atocha a Madrid, immediatament després d’un fet apareix una teoria de la conspiració, una versió que fan circular els que de veritat saben de què va la cosa per treure’ns la bena dels ulls a la resta de la humanitat ingènua.
Conspiració
Des de l’èxit del Codi da Vinci fins a la difusió de versions esotèriques sobre l’atac a les Torres Bessones, sembla que la demanda de conspiracions s’hagi incrementat, que necessitem tots plegats una explicació conspirativa per enfrontar-nos als perills i a les desgràcies que ens envolten. Certament, això no és nou. En moltes coses els nous conspiracionistes són simples plagiaris dels clàssics, com en l’elecció típica dels jueus com a grans conspiradors eterns i universals. Al segle XIV, la difusió de la pesta negra a Europa va acabar amb l’assalt als calls. Al segle XX, vam passar dels Protocols dels Savis de Sió –les cròniques inventades per la policia tsarista de les sessions conspiratives– a Auschwitz.
Laberint
Ha passat sempre, però ara s’ha disparat. Potser perquè hi ha un vincle directe entre la ideologia de la conspiració i el totalitarisme. Potser perquè les ciències i les ideologies han fet que el màxim insult per a un contemporani sigui anomenar-lo ingenu. No hi ha pitjor pecat que la ingenuïtat. El món no és el que sembla, darrere de les coses simples hi ha un laberint, i només els nens no se n’adonen i es creuen el que veuen. Una humanitat adolescent té pànic de ser ingènua, infantil, i per fer-se l’adulta compra les teories conspiratives més exòtiques, es deixa entabanar pels laberints plens de sobreentesos. Potser perquè, com els adolescents, ens hem tornat tots plegats insegurs i desconfiats.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.