Spanair, arriba l'hora de la veritat
Dissabte expira el termini perquè es faci possible la compra de l’aerolínia Spanair per part d’un grup d’empresaris catalans. Des del principi, Turisme de Barcelona, amb Joan Gaspart al capdavant, ha liderat la recerca de socis inversors disposats a comprar un 80% de Spanair al grup escandinau SAS. S’han multiplicat les crides des de tots els sectors. El govern català i La Caixa s’han compromès a posar-hi facilitats. I, segons els directius de Spanair, l’aerolínia no només abandonarà les pèrdues el 2010 sinó que ja està “en forma”, després de retallar un 20% la plantilla i reduir un 23% els costos. Malgrat tot, la realitat d’avui de Spanair és bastant galdosa: el deute acumulat s’ha disparat fins als 500 milions d’euros, i caldrà veure si SAS continua assumint el compromís de fer-se’n càrrec a canvi d’una ampliació de capital dels nous inversors.
Spanair gaudeix d’un 13% de la quota de mercat de l’aeroport del Prat i té veu i vot en les exigències d’un gegant de l’aeronàutica com Star Alliance. No s’hi val a badar: és una oportunitat –arriscada– però potser l’última per tenir algun pes en les decisions que es prenen al principal aeroport català. La pèrdua de passatgers en l’últim any (3 milions menys el 2008 respecte al 2007) és una mostra dels problemes que podem patir en el futur si no som capaços de gestionar des de Catalunya aquesta principal infraestructura del país. És una prova més que hi ha demanda i que, si l’oferta creix, podríem desenvolupar un hub prou potent per mantenir Barcelona en el mapa internacional tant de vols de passatgers com de mercaderies.
El principal problema del Prat és la gestió d’AENA, que afavoreix l’aeroport de Barajas. També és important que Iberia es vagi retirant del Prat. Que Caja Madrid –participada per la Comunitat de Madrid– sigui la propietària d’Iberia és fonamental per entendre que vulgui donar protagonisme al seu aeroport. Així, mentre el govern espanyol es negui a descentralitzar AENA i vulgui gestionar des de Madrid l’aeroport del Prat, l’única sortida que ens queda és crear una companyia aèria de bandera catalana. Spanair ofereix ara aquesta oportunitat.
