Sobre les llistes obertes

Un dels aspectes que sembla que té més possibilitats de tirar endavant en una eventual reforma de la llei electoral –de fet, en el cas català no es tractaria d'una reforma sinó de la creació de la llei–, és permetre l'existència de llistes obertes o, si més no, desbloquejades. En teoria, això vol dir que cada votant podria, a l'hora de triar les seves preferències polítiques, escollir aquelles persones, amb noms i cognoms, que creu que són les més adequades per a representar-lo.

Això, que es percebut per la societat com una mesura democratitzadora, posa els pèls de punta als aparells dels partits, que perdrien la capacitat que tenen ara de confegir les llistes en l'ordre que més els interessa a ells. L'ordre d'aparició en una llista no és més que l'ordre d'importància dins del partit, i aquest ordre no es resol mai de manera trivial. Aquest ordre es decideix a base de decisions i acords, però també a base de deslleialtats i demostracions de força.

Sobre el paper pot ser molt positiu, però no sabem encara quins resultats pot tenir a la pràctica. Tot i que se suposa que aquesta mesura evitaria la desmobilització política actual, res ens demostra al dia d'avui que permetre llistes obertes augmentaria la participació. ¿Algú s'ha parat a pensar que si ara amb prou feines coneixem els tres o quatre noms principals de cada llista, en un futur pròxim difícilment tindrem prou elements per triar els nostres preferits en una llista amb cinquanta o cent noms? Si s'aplica la norma, serà molt útil saber quanta gent en fa ús. Segur que són una part tant mínima que no modificarà per res els resultats electorals.