Qui dia passa

Any empeny! I aquest principi és el que repetidament aplica l'administració, sigui quina sigui, a l'hora de prendre i executar decisions. Només cal veure quants anys han calgut –i confiem que aquesta vegada sigui la definitiva!–, per conèixer el traçat de la famosa variant de la Bisbal; o quant fa que els edificis del Club Med de Cadaqués s'haurien d'haver enderrocat; o quant fa que a Blanes esperen el pla d'usos del paratge de Pinya de Rosa; o quant fa que el parc d'animals de Sobrestany de Torroella de Montgrí està clausurat pendent que els mateixos que en van ordenar el tancament retirin els animals que hi ha. Costa d'entendre per què el que val per a uns, no val per als altres. O dit d'una altra manera, per què l'administració no se sent obligada a complir els seus compromisos, mentre que a la resta de ciutadans ens penalitzen i ens embarguen si, per exemple, no paguem els impostos dins dels terminis establerts. L'administració hauria de ser la primera a donar exemple, i si no pot complir, que s'hi pensi dues vegades abans de posar data a una carretera, a un enderroc o a la protecció d'un paratge. Perquè la imatge d'aplicada i diligent que busca transmetre quan actua amb celeritat es transforma ràpidament en ridícula quan és incapaç de complir allò mateix que ha ordenat. Els casos abans citats són paradigmàtics no sé ben bé si de falta de valentia, de voluntat o de mitjans, de desídia, o de tot plegat. És que d'una altra manera no s'entén que si la llei del 2003 donava un any i mig per redactar el pla d'usos de Pinya de Rosa, el més calent sigui a l'aigüera, o que si l'ordre de clausura del parc de Sobrestany establia quinze dies per retirar els animals, un any després encara hi campin tranquil·lament. En vista de tantes promeses incomplertes no ha de sorprendre la indiferència i la incredulitat dels ciutadans.