Els negres ja són negres
D'Avui.cat
Fa poc, un setmanari argentí (Gente) titulava un reportatge sobre Nelson Mandela, amb motiu del seu norantè aniversari, afirmant que l’homenatjat havia passat “De negre condemnat a cadena perpètua a president de Sud-àfrica i líder mundial”, com si la presidència l’hagués emblanquinat de cop.
“From Black Power to Barack Power”, afirmava, orgullós, un jove de Nairobi (Kènia), interrogat, després de la cerimònia de presa de possessió, pel Washington Post. El pare de Barack Obama era un kenià que, com descrivia el discurs d’aquest dimarts, “no hauria pogut entrar en un restaurant”. En una sola generació, doncs, s’ha fet un trajecte immens.
El camí, esclar, l’ha fet la societat. Però també els mitjans de comunicació, que, per primer cop, quan parlem d’un negre en diem negre. I no afroamericà, ni de color, ni subsaharià. Igual que George Bush, per exemple, no era un president euroamericà, ni descolorit ni sobresaharià. L’adjectiu negre no necessita eufemismes, com tampoc no els necessita blanc. Així doncs, primera victòria d’Obama: acabar l’estupidesa.
