Puigcercós passa a l’oposició

La processó va per dins a can ERC. Fa una mica més d’un any, després de les generals –de 8 a 3 diputats– Puigcercós baixava del tren del govern per engegar la conquesta del partit. Aquesta carpeta la va tancar en dues fases: primer, assegurant-se la presidència al tempestuós congrés del Fòrum. Li va anar per poc, 37% i escaig, però el de Ripoll se’n va ensortir. Recentment, aconseguia el sí de Josep-Lluís Carod-Rovira per liderar les llistes al Parlament estalviant-se les sempre imprevisibles primàries internes. Amb Joan Carretero fora de la casa Usher republicana, ERC va anar a les eleccions europees i va salvar l’escó, però no va frenar la sagnia de vots.

Puigcercós ho va celebrar però no va dissoldre el comitè electoral, que ja prepara la pròxima campanya electoral. Aquesta serà la seva. Es faci quan es faci, i pot ser aviat. Sense Carod d’escut, el president d’ERC s’hi juga la seva carrera política i això és per a ell força més important que el futur del govern Montilla. Ahir, escoltant la intervenció de Puigcercós al Parlament, vaig pensar si no era la d’un líder de l’oposició: “Tindrem un problema [amb el finançament]”, “Hi ha una flaire d’involució autonòmica”, “Tres anys després d’aprovar-se, l’Estatut està en crisi”... El fons de la interpel·lació a Montilla, en la forma continguda, fregava el d’una moció de censura. No és el cas. Però cada cop que Montilla, com va fer ahir, recorda a Artur Mas que si obté de l’“amic” ZP 1.200 milions multiplicarà per 5 els que el líder de CiU va arrencar a Rato el 2001 –i no diguem si n’obté 2.000–, Puigcercós s’arrecera una mica més a l’oposició. El president d’ERC ha fet saber que ja no en té prou amb una plantada del govern al Consell de Política Fiscal i Financera. Vol que el PSC també rebutgi el finançament al Congrés si el 15 de juliol és un fiasco. O sigui, una xifra final que no comenci per 3. Però sap que res de tot això passarà. Com també, que a Montilla ja no el preocupa ERC, el preocupa Mas. Atents al de Ripoll, doncs.