El calvari del CAC
D'AVUI.cat
Aquesta deu haver estat una setmana horrible per als membres del CAC. Els han apedregat, els han col·locat un micròfon espia i –especialment des de la Brunete– els han dit de tot. Tot per no renovar un parell de freqüències de la COPE i tres de Luis del Olmo.
Fora de Catalunya, l’espai radioelèctric es decideix a dit i de forma molt clara. El concurs de mèrits és el següent: si governa el PSOE, per als seus, i si mana el PP, per als altres. I si no ets ni del PP ni del PSOE, et tanquen i li donen la teva freqüència a un amic, com ha passat amb TV3 al País Valencià. Tot plegat un sistema que s’entén perfectament i que només genera protestes rituals per part dels perdedors, que reculen pensant que ja guanyaran els seus.
A Catalunya vam voler ser (perdó, semblar) més democràtics i els nostres partits van muntar un organisme independent que, quan els va convenir, va acatar les ordres dels partits, com quan es van designar els consellers de la CCMA. Una debilitat que ara està pagant el CAC i que acabarà convertint-lo en una instància redundant si els polítics no deixen de grapejar-lo.
