La falsa heroïna de Bombai

Ahir vam sentir el testimoni de dues persones que van estar dos dies tancades a l’habitació de l’Hotel Trident Oberoi de Bombai. S’hi van passar 48 hores en silenci i amb el llum apagat perquè els terroristes no tinguessin la temptació de disparar també contra ells. Tot això va passar, i no és casualitat, al mateix hotel d’on va fugir cames ajudeu-me Esperanza Aguirre, la presidenta de la Comunitat de Madrid, que estava de viatge oficial a l’Índia. Segons ella, va trepitjar bassals de sang mentre fugia de l’hotel amb les seves espardenyes lligades al turmell fins que li van caure. Tot això, per afegir dosis d’èpica al seu discurs, es va afanyar a explicar-ho en arribar a Madrid, amb el mateix vestit de la fugida i amb els peücs de l’avió posats. No calia, però afegia dramatisme a la història. Ella hi era, sí.

Es va escapar de la matança, també és veritat. Però comencen a sortir moltes veus crítiques amb la seva actuació. ¿És de valent o és de covard fugir de Bombai deixant que s’espavilessin com poguessin una cinquantena d’empresaris que viatjaven amb ella? El retret comença a circular i contrasta amb l’actuació de l’eurodiputat de CiU, Ignasi Guardans, que també era enmig del malson indi. Tal com va dir ahir ell mateix a RAC 1, “jo, com a president de la delegació del Parlament Europeu, només marxaré de Bombai quan l’últim funcionari tingui garantida la sortida”. Impecable. Com el capità d’un vaixell. Ben diferent de l’egoisme (instintiu) de la presidenta de salvar la seva pell i córrer i vinga córrer. En aquest cas, Esperanza Aguirre ha exemplificat la metàfora perfecta de la política: relat de triomfador per tapar l’escaqueig pur.

Ignasi Guardans, en canvi, ha demostrat el compromís dels polítics que valen la pena. Potser la seva manera d’actuar no tindrà grans portades però tant li fa. Ell no busca el populisme de cara la galeria. Suposem, però, que els ciutadans valoraran molt positivament la seva lliçó d’autèntica responsabilitat.