De nena a símbol

Suposo que si no fóssim dolents de mena, en lloc de riure amb la De la Vega gelosa del Polònia ens hauríem entendrit amb la que ahir va proclamar el seu "afecte personal" per la ministra de Defensa en felicitar-la públicament per la maternitat. Però el que ja és del tot impossible d'empassar-se és el mini míting que va afegir a la felicitació la vicepresidenta espanyola, que va transformar la nena de Felipe de la campanya electoral en la dona símbol de l'Espanya que Zapatero vol "construir".

L'objectiu és, diu la vicepresidenta, que cap dona hagi de triar entre la seva feina i tenir un fill. Així ha convertit en poesia de telesèrie la puta realitat de milions de mares treballadores. Com li diria la meva àvia, que cosia per a bones famílies entre biberó i biberó de la meva mare, a Catalunya les dones han treballat des que hi ha fàbriques –bé, ara ja no n'hi ha– i sempre ha sigut perquè necessitaven el sou.

Mig segle després, qui toqui de peus a terra sap que el principal problema de les mares que treballen no és si la seva carrera se'n ressent, sinó que la guarderia i els cangurs se'ls mengen el sou. És el resultat d'una política social que aposta pels 400 € de llaminadura electoral en lloc de garantir escoles bressol públiques per a tothom. Construint.