La dignitat d'un jove menorquí

En un Estat de dret l'administració parla la llengua dels ciutadans. En un Estat de dret el jutge parla la llengua dels ciutadans. En un Estat de dret l'agent de policia parla la llengua dels ciutadans. Als territoris de llengua catalana, però, defensar el teu dret a expressar-te en la teva llengua davant un policia et posa sota sospita. I si et descuides o et poden els nervis o se t'inflen les pilotes, aleshores et pot caure una denúncia.

Hi ha qui considera que l'Eduard Coll –aquest xicot menorquí que ha estat jutjat per desobediència per parlar la seva llengua davant els agents de l'autoritat–, no és més que un busca-raons provocador. Hi ha qui creu que s'hauria estalviat problemes si hagués parlat en castellà. I sí, probablement se'ls hauria estalviat. Però a l'Eduard Coll no li deu agradar gaire això de portar els pantalons a l'alçada dels turmells, i va decidir defensar el seu dret a expressar-se en la seva llengua. Per dignitat.

Canviar de llengua, exercir el bilingüisme actiu, decidir en cada moment en quina llengua volem parlar, és un dret que tenim els que parlem dues llengües, però no és, no pot ser de cap manera, una obligació. L'Eduard Coll va decidir lliurement no canviar de llengua i es va guanyar una denúncia. Si ara l'han absolt és perquè els policies es van equivocar. Ara només cal confiar que l'Estat de dret eviti noves situacions com aquesta. La dignitat d'un jove menorquí ho reclama. Confiem en l'Estat de dret.