Articles
La ira de Putin
El president rus, Vladímir Putin, ha iniciat una escalada de tensió amb Occident com si el seu país visqués encara sota els efectes de la Guerra Freda. La decisió dels Estats Units, que es proposen construir un escut antimíssils a la República Txeca i Polònia, ha provocat una resposta fulminant de Moscou, que amenaça de desplegar míssils a la frontera amb la Unió Europea. Al mateix temps, Putin ha afirmat que el seu govern estudia la possibilitat de retirar-se en cinc mesos del tractat que limita les armes convencionals a Europa. Totes aquestes pressions s’uneixen també al rebuig rus del nou projecte de resolució de l’ONU sobre la independència de Kosovo i coincideixen també en el temps amb una greu crisi diplomàtica amb la Gran Bretanya arran del cas Litvinenko.
Ahir Borís Berezovski, magnat rus exiliat a Londres –que Moscou considera un dels instigadors de la mort de l’exespia rus Aleksandr Litvinenko–, va afirmar que ha sobreviscut a un complot que pretenia assassinar-lo al darrere del qual hi hauria el mateix Vladímir Putin. La confessió agreuja més encara la crisi entre Londres i Moscou. El Regne Unit va expulsar quatre diplomàtics de l’ambaixada russa després que el govern de Putin rebutgés la petició d’extradició d’Andrei Lugovoi, refugiat a Rússia i acusat per la Fiscalia de la Corona Britànica d’haver estat l’autèntic assassí de Litvinenko.
El creuament d’acusacions entre Moscou i Londres no conforma un serial d’enorme interès per als amants de les novel·les d’espionatge. La guerra diplomàtica entre els dos Estats evidencia una realitat cada vegada més constatable. El control dels recursos energètics que necessiten Alemanya i els països de l’Est ha donat ales a la prepotència, almenys gestual, de Vladímir Putin, que pretén recuperar, a base d’amenaces, una part de l’orgull perdut amb l’esfondrament de la Unió Soviètica. Els gestos d’afirmació de Rússia sempre han estat perillosos per als seus veïns. A més, la ira de Putin evidencia més descarnadament els gravíssims dèficits democràtics que pateix la Rússia actual. Vladímir Putin se sent fort i utilitza la seva fortalesa per reprimir encara més l’escassa oposició que gosa plantar-li cara.
Ahir Borís Berezovski, magnat rus exiliat a Londres –que Moscou considera un dels instigadors de la mort de l’exespia rus Aleksandr Litvinenko–, va afirmar que ha sobreviscut a un complot que pretenia assassinar-lo al darrere del qual hi hauria el mateix Vladímir Putin. La confessió agreuja més encara la crisi entre Londres i Moscou. El Regne Unit va expulsar quatre diplomàtics de l’ambaixada russa després que el govern de Putin rebutgés la petició d’extradició d’Andrei Lugovoi, refugiat a Rússia i acusat per la Fiscalia de la Corona Britànica d’haver estat l’autèntic assassí de Litvinenko.
El creuament d’acusacions entre Moscou i Londres no conforma un serial d’enorme interès per als amants de les novel·les d’espionatge. La guerra diplomàtica entre els dos Estats evidencia una realitat cada vegada més constatable. El control dels recursos energètics que necessiten Alemanya i els països de l’Est ha donat ales a la prepotència, almenys gestual, de Vladímir Putin, que pretén recuperar, a base d’amenaces, una part de l’orgull perdut amb l’esfondrament de la Unió Soviètica. Els gestos d’afirmació de Rússia sempre han estat perillosos per als seus veïns. A més, la ira de Putin evidencia més descarnadament els gravíssims dèficits democràtics que pateix la Rússia actual. Vladímir Putin se sent fort i utilitza la seva fortalesa per reprimir encara més l’escassa oposició que gosa plantar-li cara.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.