Avinyó, setè dia

Farem una mica de balanç del que hem après fins ara a Avinyó. Hem après que no hi ha cap pas­sa­rel·la que uneixi l’off amb l’in. La gent ho té assu­mit: “L’off és més diver­tit, és tea­tre. L’in és per a eli­tis­tes i intel·lec­tu­als, que em pre­gunto si fan veure que els agrada perquè no gosen dir que no”, sen­ten­cia una avi­nyo­nenca cin­quan­tenària. Recordo les parau­les d’Hor­tense Arc­ham­bault, codi­rec­tora del fes­ti­val: “¿Hem de dei­xar que la tele­visió tin­gui el mono­poli de saber què és popu­lar? L’in té la seva vocació popu­lar, pecu­liar, didàctica, sense impo­sar-se, des de l’ombra. Amb el seu públic: “Con­fio que unes 600 per­so­nes esti­guin prou moti­va­des per venir”, diu Frédéric Fis­bach, que des de demà es tanca tres dies al Pati dels Papes on rebrà públic tot­hora per comen­tar Feui­llets d’Hyp­nos, que s’estrena diu­menge.

El fes­ti­val es mou per arri­bar a tot­hom i posa els mit­jans neces­sa­ris perquè sigui el públic el que canviï. Aquest any s’ha estre­nat el Foyer des espec­ta­teurs et des artis­tes perquè la facin petar junts. N’hi ha que ja han can­viat: “Ens ano­me­nen Curi­o­sos, que és com dir socis. T’apun­tes a una llista i, durant l’any, un cop al mes et con­vo­quen per par­lar dels espec­ta­cles. He après molt, estic pre­pa­rat per veure els mun­tat­ges. Fins i tot he tin­gut la sort de fer de figu­rant a Les feui­lles, assa­jar… ha estat fantàstic”. Una dona que no viu a Avinyó i no s’ha pre­pa­rat diu: “¿Creu que val la pena gas­tar tants diners per fer coses que la major part del públic no entén?”. Penso que sí. Hi ha rodes de premsa ober­tes, tro­ba­des, debats amb autors i actors per apro­par el públic a les obres. Però l’expe­ri­men­tació i la con­cen­tració d’un alt nivell lite­rari en la pro­gra­mació no acon­se­gueix comu­ni­car amb tot­hom, encara que, com deia la pri­mera senyora, no ho con­fes­sin. Per­so­nal­ment, ara que no em sent ningú: hi ha moments que… trobo tant a fal­tar en Joan Pera!