Diada sense política

Avui comença la Diada Nacional més llarga, la Diada Nacional oficial, vull dir. Durarà tres dies. Avui se celebrarà al Parlament la recepció a la societat civil, demà hi ha convocat l’acte cívic central del Parc de la Ciutadella, amb alguns canvis d’ubicació, i demà passat, dimecres, el president Montilla ens ha convidat a Palau als representants dels mitjans de comunicació.

Tots tres actes se celebraven fins l’any passat el mateix 11 de setembre, però enguany la presidència de la Generalitat ha volgut despolititzar la jornada central (encara que s’hi continuaran celebrant les tradicionals ofrenes dels partits a Rafael Casanova –a Barcelona el PP s’hi reincorpora–) per cedir el protagonisme de la festa a la ciutadania. Per primer cop es trasllada la Diada a París (a Madrid ja hi ha més tradició), per impuls del vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira, i s’entregaran les Medalles d’Or de la Generalitat als expresidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall. Diada llarga, doncs, i feina per a la gent de la premsa –abans ens ho políem tot en un dia–. Així doncs, els mantindrem llargament informats. I bé, tot seran somriures i encaixades: tenim moltes coses a compartir, polítics, empresaris, sindicalistes, presidents de clubs esportius, representants de les confessions religioses, gent de la universitat, la cultura, la informació...

Un munt de coses a compartir i a celebrar en aquesta Diada alegrement festiva, intensament lúdica, finalment sense política. ¿He dit sense política? ¿I segur, president Montilla, president Benach, vicepresident Carod, senyor cap de l’oposició Artur Mas..., segur que el que tocava fer aquest any era una Diada sense política? Precisament aquest any? ¿Volen dir, senyors? ¿Estan segurs que aquest país el que de veritat necessita és menys política? Però bé: vostès en saben més que jo, de política. I feliç Diada.