ZP afluixa la pressió als ajuntaments

El govern espanyol ha promès que aixecarà parcialment la prohibició d'endeutar-se a alguns ajuntaments, l'única eina de molts governs locals per evitar la fallida. Caldrà veure com es concreta aquesta promesa, que, malgrat tot, permetrà respirar a molts consistoris, ofegats per uns deutes que responen a una suma de fets. El primer és que molts ajuntaments assumeixen més serveis del que els pertoca, sovint de caràcter social, i que en els últims mesos han registrat un fort augment de la demanda. El segon és que part dels nous serveis i obligacions es van contreure en un moment d'auge constructor. Els ingressos per llicències van incrementar-se notablement i van generar una enganyosa sensació de fortalesa. Però el tercer fet és l'arrel del conflicte, i que no és altra que l'eliminació dels impostos que cobraven els municipis sense preveure una font alternativa d'ingressos. Va ser una decisió del govern d'Aznar.

El govern espanyol va prohibir l'endeutament municipal per contribuir a la reducció del dèficit públic. Es va voler emetre un missatge de fortalesa als mercats perquè la capacitat d'endeutament del mateix Estat no quedés perjudicada. L'explicació que dóna el govern espanyol per aixecar parcialment la restricció és que els mercats ja estan més tranquils. És una raó inconsistent que, a més, reforça la imatge, ja prou nítida, que el govern espanyol és dèbil i erràtic. Si aquest fos l'únic exemple no seria gaire preocupant, però és que des que va esclatar la crisi hi ha hagut una successió de rectificacions que freguen la hilaritat.

L'autèntica qüestió no és si es retorna la capacitat d'endeutament als ajuntaments, sinó com es resol el seu finançament. Cal reordenar els comptes municipals i definir un model estable. Segurament, caldrà sacrificis per totes bandes, amb una racionalització de la despesa, encara que suposi la pèrdua de serveis. Però no pot ser que els governs més pròxims als veïns hagin de passar per segons quins tràngols.