Tornarem a vèncer

Com­pa­nyes i com­panys, ens en sor­ti­rem i tor­na­rem a fer créixer ERC fins a esde­ve­nir majo­ri­ta­ris i con­vo­car el referèndum d'inde­pendència. No pot ser d'altra manera, perquè la capa­ci­tat de militància i les con­vic­ci­ons inde­pen­den­tis­tes i d'esquer­res de totes les dones i homes que con­for­mem ERC són el pro­jecte polític de futur que neces­sita Cata­lu­nya i els Països Cata­lans per pro­gres­sar com a nació. Volem viure la inde­pendència i el benes­tar. I ho acon­se­gui­rem, i tant que ho acon­se­gui­rem!

Els mals resul­tats de diu­menge indi­quen el final d'un cicle polític, de par­tit i de país, però també són, al cap i a la fi, una més de les mol­tes situ­a­ci­ons adver­ses que hem hagut de superar. El pare de la pàtria txeca, Tomás Gar­ri­gue Masa­rik, com Fran­cesc Macià, anys més tard, afir­mava que la lluita per la lli­ber­tat era un com­promís ètic amb la huma­ni­tat que mai podia per­dre. Gràcies a aquesta lluita per la lli­ber­tat, Esquerra sem­pre ha superat, amb el seu inal­te­ra­ble com­promís ètic amb la nació cata­lana, guerra, exili, dic­ta­dura, una tran­sició frau­du­lenta i el repar­ti­ment del país entre soci­a­lis­tes i con­ver­gents durant els últims trenta anys. Essent la nos­tra història cons­tant com la marea, després de la dava­llada, vindrà la cres­cuda. I després del fracàs de l'auto­no­misme, i cor­ro­bo­rat el fede­ra­lisme com una uto­pia, l'inde­pen­den­tisme d'ERC pot esde­ve­nir majo­ri­tari.

Aquest canvi de cicle ja ha començat al nos­tre par­tit en forma de període pre­con­gres­sual. Un període d'incer­te­ses que torna a fer emer­gir, en molts mili­tants, la por de les divi­si­ons insal­va­bles que sem­pre han per­se­guit l'inde­pen­den­tisme. Per això volem fer una crida a tots els actors a la sere­ni­tat, a la calma, al com­promís abso­lut amb el nos­tre par­tit i a pri­o­rit­zar, per damunt dels enfron­ta­ments per­so­nals a què hem assis­tit aquests dies, la con­creció del pro­jecte que rellanci ERC cap a un nou cicle d'il·lusió i de crei­xe­ment. Nosal­tres, com­pro­me­tent-nos amb aques­tes exigències, tre­ba­lla­rem, amb totes les ener­gies de què dis­po­sem, per fer rea­li­tat una nova etapa de crei­xe­ment. Volem que torni la il·lusió, defi­nir un full de ruta creïble, seriós i pau­tat cap a la inde­pendència i que el pro­per govern deixi enrere el peix al cove con­ver­gent i el mica en mica s'omple la pica soci­a­lista i exer­ceixi el dret de deci­dir, con­vo­cant les con­sul­tes popu­lars que siguin necessàries per plan­tar cara a l'Estat en defensa dels interes­sos de Cata­lu­nya. I volem, és clar, que l'actual govern d'Entesa s'amari d'ambició política per posar fi al saqueig fis­cal que patim.

Ara tenim a tocar fer pos­si­ble la nova ERC i cons­truir el futur cata­la­nisme, ine­vi­ta­ble­ment inde­pen­den­tista. Per acon­se­guir-ho, ens toca tre­ba­llar de valent per agru­par les dife­rents sen­si­bi­li­tats i milers de mili­tants que, dins d'ERC, defen­sen aquest pro­jecte de reno­vació i d'il·lusió. Toca saba nova i lide­rat­ges plu­rals, i ha de que­dar enrere, d'una vegada per totes, el debat per­so­na­lista, els equips tan­cats i enfron­tats i el tac­ti­cisme de curta volada. Ple­gats tenim una enorme res­pon­sa­bi­li­tat: garan­tir el dret de deci­dir un canvi seriós i res­pon­sa­ble. L'inde­pen­den­tisme, en crei­xe­ment cons­tant, espera que del pro­per congrés en sor­geixi una Esquerra de la lli­ber­tat, reno­vada i forta. Ara és l'hora del patri­o­tisme, la intel·ligència i el coratge. I, en el nos­tre par­tit assem­ble­ari, tot és a les nos­tres mans, tot és a les vos­tres mans.

* Uriel Ber­tran i Jaume Renyer són mili­tants d'ERC