S'acaba l'era freak?

Vinga que no ha estat res. El Festival d'Eurovisió ja ha passat i amb ell l'efecte Chikilicuatre passa a la història. Precisament aquest dissabte s'ha celebrat a Madrid el dia de l'orgull friki, mentre que a Belgrad se n'ha oficiat el funeral. Vist el que hem vist a Eurovisió, sembla que torna el temps del pop corrent i comercialoide. Cançons amb sentiment i tornades èpicament edulcorades. Res de nou sota el sol.

No se si celebrar-ho o no, però crec que Chikilicuatre ha arribat tard. No se si és característica espanyola o no, però ha arribat tard. Ja hem vist que el gall dindi irlandès ni arribava a la final i realment, tret d'aquests nòrdics que insisteixen amb el seu heavy víking de fa trenta anys, la resta s'abonen a la cançó lleugera de tota la vida, al so eurovisiu al qual ens vam acostumar de petits. L'era freak ha mort.

I pel que fa a la lectura política, Urribari i jo ja ho sabíem, Andorra ha donat els dotze punts a Espanya.