Un Tardà per cada 10 Losantos
A la tres
Conec Joan Tardà i ell mateix sovint es disculpa del seu to entre vehement i incendiari amb qui sigui el seu interlocutor –“és que jo sóc així, no t’espantis”, em deia un dia el diputat d’ERC–. La passió per la política pot més que ell. Una passió que ha fonamentat en un llarg compromís cívic, social i cultural i en fermes conviccions republicanes, d’esquerra i catalanistes. Ja sigui fent un cafè amb un periodista o a la tribuna del Congrés; ja sigui en una reunió amb veïns o en un acte de les joventuts d’ERC, Tardà s’inflama.
I aquest dissabte, el dia –el Dia de la Constitució– i el verb, el verb impetuós, li van jugar una mala passada. “Visca la república, mori el Borbó”, va tronar; i l’endemà tot eren obertures i destacats a les portades de la premsa més cavernària de Madrid. Amb l’excusa de defensar una institució, la monarquia, en la qual no creuen la majoria de les ments pensants i les goles parlants d’aquesta premsa, a Tardà l’han trinxat i el PP vol que la fiscalia actuï. Hi insistia ahir Soraya Sáenz, i totes les televisions espanyoles continuaven sucant-hi pa, tot i que Tardà ha aclarit que mai ha desitjat la mort de ningú, ni al·ludia a cap persona física, i que ahir li ho va explicar a José Bono.
L’escenografia de l’acte en què va mitinguejar Tardà era més pròpia de les joventuts de Batasuna que d’una força de govern com ERC; la imatge institucional del govern del qual ERC forma part pot haver quedat en entredit; i Tardà ha regalat gasolina per dies a la tropa més anticatalana de les Espanyes, que no més joancarlista. Però la desproporció en el linxament polític i mediàtic del diputat depassa amb escreix el mal que hagi fet la seva al·lusió antimonàrquica. Per cada Tardà hi ha 10 Losantos. Els Losantos que impliquen el rei Joan Carles en un “cop d’Estat” ordit ¡pel PSC i ERC! per trencar Espanya; que l’emplacen a abdicar; o que, emparats en silencis ben sinistres, el titllen de “corrupte” micròfon en mà.