Merkel i les coses pel seu nom
A la tres
Aquesta nit passada, del 9 al 10 de novembre, s'han complert 70 anys de la Nit dels Vidres Trencats. En una sola matinada els nazis van cremar més de mil sinagogues, van devastar prop de 8.000 comerços jueus, van profanar els seus cementiris i van assassinar un nombre encara indeterminat de persones. L'endemà es van detenir i deportar 30.000 jueus cap a camps de concentració. Aleshores no es podia saber que el pogrom d'aquella nit seria el primer pas del que vindria després: la persecució antisemita a gran escala i l'assassinat massiu de jueus.
Una barbaritat executada de forma sistemàtica que va comportar la mort de sis milions de persones d'un sol poble i que, mancats de vocabulari per definir horrors tan grans, acabaríem etiquetant com a Holocaust. Una de les sinagogues cremades va ser la de la Rykestrasse de Berlín, reinaugurada l'any passat i convertida ja en la més gran de tot Alemanya. Ahir la cancellera Angela Merkel va voler ser en la commemoració del que va definir com l'episodi "que va obrir la porta a la catàstrofe de les catàstrofes". "Aquella nit -va recordar Merkel- van cremar les sinagogues, després va cremar Alemanya i després tot Europa".
Segurament Merkel no tindrà mai el carisma d'aquest Obama que ara té mig món embadalit, però el seu discurs té autenticitat, rigor i força. Merkel diu les coses pel seu nom, no s'arruga i no busca intentar agradar sempre a tothom. (Aquestes ambicions infatiloides les deixa per a altres polítics europeus més mediocres.) Merkel és allà per governar una Alemanya que, tot i la crisi, continua sent una lliçó mundial de reunificació de territoris dividits. La cancellera sap que la vergonya alemanya és haver permès tot allò ara fa 70 anys i per això demana que tothom denunciï qualsevol rebrot xenòfob o racista, perquè ni a Europa ni enlloc del món es pugui repetir la part més negra de la història.
