La lluna en un cove

De tant en tant surt algú i denuncia alguna cosa tan evident que ens sorprèn que no s'hagi dit abans i, sobretot, que no s'hagi solucionat. M'ha passat aquesta setmana amb l'informe aquest que ha fet públic el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya en relació amb les infraestructures. En col·laboració amb l'Institut Cerdà, el Col·legi ha analitzat com, quan i per què es planifiquen i es tiren endavant –o no– les infraestructures a Catalunya. I fixin-se quines grans conclusions en treu: en la planificació de les grans obres, “haurien de manar –diuen– els criteris d'eficàcia, eficiència i transparència”. Sostenen igualment que és absurd haver paralitzat “sense cap raó i durant molts anys” el túnel ferroviari a la T1 de l'aeroport del Prat perquè “no té cap sentit tenir una gran terminal sense que hi arribi el ferrocarril”. L'informe repassa un munt d'obres programades i ara desprogramades per Madrid per arribar a conclusions com que “s'estan fent moltes obres, però no totes necessàries i no sempre de la millor manera”. Tots en tenim exemples. El Col·legi va presentar dijous l'informe i va demanar l'impossible: seny a la classe política. I la lluna en un cove: “Hem de demanar a la classe política que no inverteixi en funció del vot sinó de l'eficiència”. Ha, ha, ha. Felipe González va inaugurar el model actual de programar obres pensant en els vots fa molts anys, amb el famós tram Madrid-Sevilla de l'AVE, i ja ho veuen: vint anys després, a Catalunya, el TAV encara no sabem què és. Aplaudeixo l'informe. Però no s'enganyin. Continuarem igual. O pitjor, que ara ve campanya electoral.