Alegria, que són tres dies

Tot i la gravetat que posa el govern d’aquest país per dir que tot va bé i que, si no hi va, hi anirà, la veritat és que les coses van com van, que vol ser sovint malament.

És obvi que el tripartit no té la culpa que l’Hospital de la Vall d’Hebron hagi volgut recuperar aquest setembre l’apagada que no va seguir al mes d’agost. Ni que el nou toc tercermundista hagi arribat just en el moment en què l’executiu anunciava que garantirà per llei el doble proveïment elèctric dels usuaris. Però, sigui com sigui, els ploms s’han tornat a fondre enmig de proclames institucionals que volien ser reparadores. I que algun motiu tenim per a la indignació o la ironia.

Si plou, la culpa no és del govern, però si se’ns apaga un hospital quan una proposta de llei proclamava que cada català té dret a la llum artificial... El punt que més crida l’atenció en aquest país en què les sorpreses s’enganxen com les cireres és l’alegria amb què alguns mitjans saluden el mal temps.

Ahir, per exemple, un gran diari tarifat de la ciutat anunciava a tota portada: “Vall d’Hebron trasplanta dos ronyons després de la crisi del tall de llum”. Sí senyor. De què ens queixem? Tenim els millors metges del món. Aquí se’n va la llum en un gran hospital i l’equip mèdic habitual, il·luminat per les llanternes devotes de la Guàrdia Urbana, trasplanta el cervell d’Einstein a una zebra mentre les infermeres escalfen el cafè sobre el front encès de l’animalet. Diumenge que ve, amb la plaça apagada, José Tomás tallarà dues orelles al toro aprofitant la llum del seu vestit. I ja veurem a qui les trasplanta.