La darrera cacicada de Rajoy

Josep Piqué va presentar ahir la dimissió “irrevocable” com a president del Partit Popular de Catalunya. El gest l’honora. Piqué contestava així a “les formes” amb què la direcció del seu partit ha fet públics els canvis en els equips que han de gestionar la campanya de les pròximes eleccions generals. Ángel Acebes va visitar fa alguns dies Barcelona i va ordenar que Daniel Sirera i Xavier García Albiol –el polèmic regidor del partit a Badalona– coordinessin l’acció i l’organització de tota la campanya. Va disposar, igualment, que Alberto Fernández Díaz, Alícia Sánchez Camacho, Pilar Arnalot i Francesc Ricomà se’n responsabilitzessin territorialment. Els dirigents més pròxims a Josep Piqué en quedaven exclosos. En un primer moment els homes de l’expresident van treure importància als canvis i van afirmar que havien estat “consensuats” entre Madrid i Barcelona. Al llarg del dia d’ahir, però, es va fer evident que Mariano Rajoy i Ángel Acebes havien desautoritzat frontalment Josep Piqué i la situació es va fer insostenible. Finalment, l’exministre va dimitir a través d’una sentida carta a la direcció “nacional” del seu partit.

Josep Piqué ha estat temptat de deixar el partit dues o tres vegades al llarg d’aquesta legislatura quan el mateix Acebes o Eduardo Zaplana l’han desautoritzat públicament. En realitat, el paper de Piqué, per molt que Mariano Rajoy li hagi fet confiança matisada a cada nova crisi, havia quedat en evidència amb la marxa de José María Aznar i el canvi d’estratègia després de perdre les eleccions. El “catalanisme moderat i centrat” de Piqué ja no interessa la direcció d’un PP molt més preocupada per aconseguir missatges radicals i una coordinació sòlida a Catalunya que no discuteixi cap decisió “nacional”. El Partit Popular a Catalunya sempre ha estat una sucursal i s’ha mogut d’acord amb les directrius de Madrid. El nomenament de Josep Piqué va comportar un canvi moderat en aquesta subordinació. Ara el PP necessita guanyar les pròximes eleccions i fa pinya a tot arreu del territori. Els dirigents del partit han proclamat sovint que són l’únic partit “coherent” i “nacional”. Aquesta “coherència nacional” exigia ara el control de tots els ressorts interns a Catalunya.