La llengua que els molesta

Les Corts d'Aragó han d'elaborar una Llei de Llengües que estableixi el grau de reconeixement i oficialitat que mereixen aquelles llengües que s'hi parlen i que no són el castellà. A més, ha de determinar la denominació oficial d'aquestes llengües que, en aplicació de lleis aragoneses precedents, no tenen cap altre més nom que català i aragonès.

Tot i això, l'elaboració del nou text legal s'ha complicat per la pretensió de diversos sectors de la societat aragonesa d'evitar, de totes, totes, la denominació de català. L'excusa habitual sol ser que part de la població afectada no anomena amb aquest nom, català, la seva llengua. Però això no justifica res en absolut, perquè també hi ha lleidatans i pallaresos i tortosins que anomenen amb noms propis la seva llengua, i alacantins i crevillentins i vilers que no estan disposats a acceptar que de la seva llengua se'n digui ni català ni encara menys valencià. I també hi ha andalusos i extremenys i murcians que anomenen l'espanyol a la seva manera i entre ells hi trobarem els que asseguren que no parlen castellà. I no per això se'ls dóna cobertura legal.

La qüestió, per molt que es vulgui fer veure que és lingüística, és purament política. A Aragó n'hi ha que se'ls posen els pels de punta només de pensar que la seva cultura té alguna cosa de catalana i de seguida hi comencen a veure fantasmes de ves a saber que. Per això s'inventen que Marcelino Iglesias no parla en català quan l'entrevisten a TV3 tot i que els televidents es creguin que sí que ho fa. Aquesta gent té un problema i el pretenen solucionar fragmentant la llengua que els molesta en bocins indefensos. Els que ens estimem aquesta llengua bé hi tenim alguna cosa a dir.