Arriben les 'rebaixes del segle'
La campanya de Nadal ha acabat prou bé per als comerciants. El ritme de compres es va anar accelerant a mesura que arribaven els dies de Nadal i Reis, i finalment la disminució de vendes respecte a l’any anterior podria ser de tan sols el 5%. Els botiguers diuen que hi ha hagut més vendes d’última hora, però que els descomptes –o rebaixes encobertes– han comportat una disminució dels ingressos. Pel que fa a l’inici de la campanya de les rebaixes de debò, és a dir, les que són oficials i comencen avui, caldrà veure si es compleixen els pronòstics de la Confederació Catalana del Comerç. De moment, creuen que hi haurà un 15% menys de despesa per persona que l’hivern passat.
Les previsions que semblaven desprendre’s de la galopant crisi econòmica ara com ara no s’han complert. Tots els indicadors econòmics estan en números vermells, i tothom és molt conscient que l’any que ve les coses aniran a pitjor. ¿Com és, doncs, que hem continuat consumint –en termes relatius– pràcticament com si res? Aquesta és una pregunta que segurament podrem contestar en els propers dies. La hipòtesi dels comerciants és que la gent és tan conscient que l’any que ve serà difícil, que han volgut acabar aquest seguint l’indicador del que tenen a la butxaca. Una altra possibilitat seria que la crida al consum del president José Montilla i alguns experts econòmics hagi tingut efecte: així, a les ganes de comprar s’hi hauria afegit un deure gairebé patriòtic de permetre que les rodes de l’economia continuïn girant.
Encara una altra teoria, i aquesta seria preocupant: ha vençut el consumisme; pot més. El nivell de compra per sobre de les necessitats de bona part de la població s’ha mantingut, senzillament, perquè encara hi ha molta gent que mesura la seva felicitat segons la quantitat de regals que rep per Nadal. Si l’estat psicològic de la població, davant la crisi, no és el d’estrènyer-se el cinturó, sinó seguir gastant, és que anem malament. Les mesures que com a país –i com a famílies– haurem de prendre seran doblement doloroses si triguem més a ser-ne conscients. La crisi no se soluciona deixant de gastar de cop, però tampoc a cop de targeta de crèdit.
