No poseu les mans als plats dels altres

És evident que ERC, l’endemà del 'superdissabte', continua tan dividida com ahir, però, com va dir el president del Parlament i també candidat a la presidència, Ernest Benach, qui guanya per un vot té tota la legitimitat i, encara que escarransida (37%), la victòria del tàndem Puigcercós-Ridao (qui per cert és el més votat dels 8 candidats), és incontestable. Igualment és incontestable que el tàndem de capçalera dels crítics, el format per Carretero i Carandell, ha fet un resultat de gruix, però també ho és que està per sota de les expectatives: no ha arribat al 30%, amb 10 punts menys que els guanyadors, i, globalment, ha tret menys vots que la segona candidatura oficialista, la del tiquet Benach-Niubò. Carretero ha superat Benach per la mínima, però Niubò s’ha imposat amb diferència a Carandell. La segona parella dels crítics, la de Bertran-Renyer aconsegueix, contra pronòstic, el pitjor resultat: l’un i l’altre han pagat, segurament, la seva proximitat fins fa pocs mesos a l’aparell puigcercosista i al sector de Josep-Lluís Carod-Rovira, que des d’ahir deixa de ser el president d’ERC.

En tot cas, el paisatge intern a ERC continuarà inestable. Puigcercós i Ridao tenen una setmana, la que falta per a la segona part del congrés, per ampliar la seva exigua victòria amb una proposta d’executiva integradora però compacta. El lideratge orgànic queda aclarit, però la incògnita del lideratge electoral està oberta: la resposta, en aquest punt, la té Josep-Lluís Carod-Rovira.

Pel que fa al debat de fons sobre el pacte de govern i del rol d’ERC al govern, sospito que el president José Montilla va dormir ahir una mica més tranquil: les dues candidatures partidàries de la continuïtat del tripartit, les de Puigcercós i Benach, sumen més del 60% dels suports de la militància. Carretero guanyava en les enquestes dels webs, i potser seria un bon candidat a la Generalitat. Però paradoxalment, aquest suport extern li ha posat en contra molts dels de casa. Molts militants d’ERC, segurament tan crítics com ell amb el tripartit, l’han identificat com el candidat de CiU, i a ningú no li agrada que els altres posin les mans al seu plat.