“Sóc ibèric, com el pernil”

Arriba puntual, demana la primera canya, va al lavabo i finalment seu i saluda. Té una hora de temps, uns quants quilos de pes, i la cara rodona. Li agradaria portar patilles i semblar un rockabilly, però es conforma amb una barba motera. Fa deu anys que la porta, i uns quants menys que llueix un tatuatge: “Orgasmo cósmico”. Un titular que fa referència al dia que va deixar una nòvia, va inaugurar una expo i va conèixer la seva actual parella. Era un 23 d'abril. Benvinguts al món de Sergio Mora, un romàntic disfressat de moter.

Temps i talent. Fa el que vol fer, quan vol, i de la manera que ho vol fer. Però la seva creativitat neix de picar roca amb escarpa. Temps i suor. Talent i esforç. Amb un estil únic i personal s'ha fet un nom en l'escena artística del país. Diuen que fa pop surrealista, però ell prefereix l'etiqueta de rock surrealista. Quadres coloristes amb molt sentit de l'humor. Ets tan divertit com els teus quadres? No, la veritat és que sóc un paio avorrit. Tots els que feu riure dieu el mateix. Això no és un fals tòpic? No, el que passa és que tothom té un mal dia. Ets un showman dels pinzells? A mi m'agrada sorprendre, provocar un espectacle amb la meva obra.

Dolor i patiment: El Sergio pinta quadres que entretenen i que, a sobre, curen: què vol dir que els teus quadres son “màgico-curatius”? Són uns quadres que faig per encàrrec. Pregunto què és el que més es desitja, i a partir d'aquí em poso a treballar. És un projecte que es basa en la creença que si desitges una cosa de veritat, acabarà passant. I si tu veus cada dia un quadre que et recorda una cosa que desitges molt, al final l'acabes aconseguint. I tu, què és el que més desitges? Aprendre a disfrutar més de la vida.

Ibèric com un pernil. La teva última exposició es diu Typical spanglish. Què vols dir? Reflexiona sobre la identitat: què la fa, els límits geogràfics en un mapa? Els polítics que ens governen? O els llibres que llegeixes, les pel·lis que veus i els artistes que t'agraden? La identitat és personal, les fronteres polítiques són un artifici. Però d'alguna manera ens hem d'organitzar, no? Sí, però quan separes la gent en grups diferents, generes conflicte. I com definiries la teva identitat? Jo em sento ibèric, com el pernil! I a mi la veritat és que el conflicte Catalunya-Espanya em fa cagar de por. A mi m'és igual la unitat d'Espanya i m'és igual la independència de Catalunya.

Com una bombeta. M'explica que ha nascut a Barcelona, Catalunya, Espanya, Europa, el món, el cosmos. I que cada persona és un món i no n'hi ha dues d'iguals. Entesos; i tu, com ets? Competitiu com una bombeta. Fixa't: els seus dos cables competeixen fins que al final s'uneixen i es fa la llum. Per tant, la forma de generar energia és la competitivitat, però la manera com neix l'energia, és la unitat. Sóc molt competitiu, però amb mi mateix. I ambiciós? També. I nerviós –diu sense parpellejar ni moure un sol múscul de la cara–. Doncs no ho sembla: Ja, la processó va per dins.