Laporta necessita un poeta
Els poetes solen regalar als polítics puntes de diamant per donar brillantor i emoció als seus discursos, sovint grisos i repetitius. Joan Maragall va crear un d'aquests diamants de la retòrica en descriure com un alçament popular el fenomen de la Solidaritat Catalana que va arrasar a les eleccions de 1907 a les Corts. “Solidaritat és la terra, ho sents?”, va escriure a La Veu de Catalunya per recriminar els que criticaven el moviment perquè el veien com una simple olla de grills.
Sembla que Joan Laporta ha visitat l'exposició Modernització i Catalanisme, instal·lada a la seu de la Diputació de Barcelona, i allà ha trobat inspiració per a la seva Crida a la Solidaritat Catalana per la Independència. L'expresident del Barça demostra habilitat en utilitzar l'autor de l'Oda a Espanya per als seus interessos, però no exhibeix precisament poesia en el seu eslògan de capçalera: Que no ens prenguin més el pèl, una trista advertència de gran semblança constructiva amb el mític “que no estamos tan mal”.
L'anàlisi que fa el líder de la nova Solidaritat per justificar la seva alternativa és un pèl forçada. Per la comparació que fa de la situació creada per la llei de jurisdiccions de 1906 (jurisdicció militar per les ofenses als símbols d'Espanya) amb la provocada per la sentència del Tribunal Constitucional que retalla l'Estatut referendat el 2006, i també per l'alegre desqualificació que fa de les alternatives de la resta de partits (el concert de CiU, el referèndum d'ERC i el federalisme del PSC) com a simples impossibles.
Impossible no hi ha res, en política. Improbable, sí. Macià i Cambó, líders d'aquella primigènia Solidaritat, sabien que era poc probable que obtinguessin una situació institucional com la que Catalunya té avui, per exemple, però sí que era possible guanyar la Diputació de Barcelona. I així ho van fer. Ara, Laporta i els dirigents de la nova Solidaritat creuen impossible tirar endavant qualsevol alternativa de les que proposa la competència, però veuen la independència prou probable per proposar-ho als electors.
Exigeixen un acte de fe absolut. Descartats els Mauser, que diria l'avi Maragall, els farà falta molta més poesia que la manllevada, ni que sigui sobre la ruta a seguir, per aconseguir l'alçament electoral perseguit.
