El gran garbuix de la política

Fem un sim­ple cop d'ull al pano­rama elec­to­ral que tenim ja davant les fines­tres de casa, i, en lloc d'un pai­satge ben cons­truït o un bodegó decorós, veiem un qua­dre abs­tracte d'impos­si­ble encaix en la lògica pictòrica rea­lista o acadèmica. Però així com en el camp de l'art aquesta avi­nen­tesa no cons­ti­tui­ria res foras­se­nyat o rebut­ja­ble, en el camp de la lògica democràtica resulta omi­no­sa­ment acla­pa­ra­dor. Què hau­rem de votar, és a dir, a qui hau­rem de donar les reg­nes del govern de Cata­lu­nya? Al par­tit el cap del qual fa mítings mode­rats i con­ci­li­a­dors, i per això alguns dels seus mem­bres no s'hi dei­xen veure, encara que hi parli el capi­tost prin­ci­pal de Madrid? Al que es diu naci­o­na­lista però es con­forma amb el fet que la nació que diu defen­sar formi part d'una nació més gran? Al que pro­fe­titza una inde­pendència gai­rebé imme­di­ata, com si només calgués prémer un boto­net, i ja està? Al que lluita per una inde­pendència no tan pro­pera, però pos­si­ble a mitjà ter­mini? Al que no sap què vol, lle­vat que se'l voti? Al que rebutja l'inde­pen­den­tisme i només es pre­o­cupa, diu, pels pro­ble­mes soci­als i econòmics de la ciu­ta­da­nia? Les pro­me­ses d'uns són fal­ses segons uns altres; les ganes de fer-ho bé d'uns són ganes d'anar con­tra el progrés i la lli­ber­tat segons uns altres. Allò que segons uns és verd, té un cri­da­ner color ver­mell segons uns altres. La nit és el dia i el dia és la nit. Aquesta selvàtica bar­rija-bar­reja de for­ma­ci­ons polítiques, cadas­cuna de les quals es con­si­dera en pos­sessió de la veri­tat, aviat començarà a fer remor, i cada cop més forta i ensor­di­dora. Però, què neces­si­tem, real­ment, els ciu­ta­dans de Cata­lu­nya? I si allò que ens cal no es troba en cap llista? Per­do­neu-me si aquesta columna us sem­bla redac­tada després d'un mal­son. Ho sento, amics, no ho veig clar, gens clar. Els polítics ens han dece­but de tan­tes i tan vari­a­des mane­res que jo almenys no sé què creure. Bé, sí, crec que són uns magnífics vene­dors de fum.