El corc
La culpa no és del diferent sinó de la pobresa. La misèria no es tria, és un corc que rosega les societats fins a podrir-les. No hem de combatre la víctima sinó la causa. Alimentar el corc és una conducta repugnant en la qual alguns troben el seu modus vivendi, però que ens mena cap a un conflicte social que se'ns escapa de les mans. No ho podem tolerar. Cal enfocar bé la causa del problema i apuntar cap a les polítiques afavoridores d'una economia basada en l'especulació financera i immobiliària que van impulsar els governs conservadors, amb un efecte crida a persones d'arreu en cerca d'oportunitats. Enganyats i explotats sense manies, ara que fan nosa, els mateixos que els van fer venir per treure'ls el suc, els llencen als lleons de la intolerància que ells mateixos atien. Tingui una cosa ben clara, Sr. Garcia, si mai s'esdevé una desgràcia pels efectes incendiaris d'aquesta estratègia temerària, en faré a vostè directament responsable i li desitjaré que li rebenti la consciència pel rosec dels remordiments, en el racó més podrit del purgatori. Però encara som a temps d'evitar-ho. Faci's un favor, faci'ns-el a tots i plegui. Deixi la política i plegui. Dediqui's a collir clavells de cara al sol o a fer de custodi perpetu a la tomba del Caudillo, si més li plau. Deixi d'alimentar el corc i deixin'ns a nosaltres que ens repartim el poc pa que ens han deixat.