L'ESCAIRE
Les bones intencions
Vivim en un món en què la calamitat supera les bones intencions. No hi hauríem de donar gaires voltes, només admetre-ho, però costa perquè la vanitat ens desenfoca el judici. La nostra capacitat per construir àmbits de convivència raonables, societats acceptablement justes, és limitada i no avança pas sempre en el sentit del progrés, sovint hi ha retrocessos i regressions. Països que anaven pel bon camí i que al cap d'un temps s'estanquen i després s'enfonsen. Territoris castigats endèmicament per tots els mals de la precarietat. Hem aconseguit un admirable progrés científic i tecnològic, però no ens en sortim d'un repte aparentment més senzill: conviure amb tolerància, amb respecte mutu, amb sentit de la justícia. L'avidesa, la rapacitat, l'imperi del fort sobre el feble governen i es perpetuen. En començar aquest segle, l'ONU, que és un organisme que acumula més bones intencions que efectivitat, va establir allò que, amb una grandiloqüència innecessària, va anomenar els Objectius del Mil·lenni, així, amb majúscules. S'havien de complir el 2015. Eren vuit i tots positius. Es proposava eradicar la pobresa extrema i la fam al món, assolir l'ensenyament primari universal, promoure la igualtat de sexes, reduir la mortalitat infantil, etc. És a dir, tot allò que si fóssim benvolents i no pas depredadors fa temps que hauríem aconseguit. Però som voraços i l'instint primitiu enverina la raó. Aquests dies, a la seu de l'ONU, hi ha una reunió de polítics de tot el món per comprovar en quin punt està el compliment d'aquells objectius ara que falten cinc anys per al termini. Està malament, és clar. No s'aconseguiran pas. A Nova York tot han sigut discursos carregats d'aquella retòrica de la bondat que resulta tan hipòcrita i fastigosa en segons quines boques. Havien de parlar d'avançar en la solució d'aquells problemes, però la trobada s'ha convertit sobretot en una reunió social i d'interessos. Han aprofitat per tractar dels seus afers i negocis. Això sí, enmig de polides lamentacions perquè al món hi ha, oficialment, mil milions d'afamats.
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 22-09-2010, Pàgina 16
- El Punt. Barcelona 22-09-2010, Pàgina 16
- El Punt. Camp de Tarragona 22-09-2010, Pàgina 16
- El Punt. Comarques Gironines 22-09-2010, Pàgina 16
- El Punt. Penedès 22-09-2010, Pàgina 16
- El Punt. Maresme 22-09-2010, Pàgina 16
- El Punt. Vallès Occidental 22-09-2010, Pàgina 16