I tu, més

A can CDC, tot i que de cara enfora es fan els desmenjats, estan ofesos pel vídeo d'Esquerra que els posa el dit a la nafra del cas Millet. Sobta aquesta indignació. Si ens ho mirem bé (i jo m'he empassat els setze minuts llargs que dura el document) podem concloure que si el vídeo d'ERC i el Confidencial.cat d'ara fa quatre anys no són comparables és perquè el senyor Madí és un artista i, en canvi, la seqüela republicana és una mica feta i deixada estar. Estètica a banda són casos iguals. I no és gaire elegant pensar que quan dispares tu fas tir olímpic i quan disparen els altres t'estan atacant.

Dit això, a can Esquerra es podrien haver estalviat un muntatge que no beneficia ningú altre que no sigui el diputat Pere Bosch, que hi fa una actuació memorable. El vídeo sembla obra d'un partit que aspira a governar i no pas d'una formació que fa set anys que mana. Una estratègia d'oposició a l'oposició que evidencia nerviosisme. ERC acumula prou mèrits per no haver de recórrer al joc brut. Per exemple, la història de l'independentisme com a proposta seriosa i sòlida de futur no neix ni amb la pirotècnia de Terra Lliure, ni amb el laportisme, respectivament protohistòria i conseqüències del sobiranisme amb expectatives reals que se situa en el centre del debat polític amb l'aposta d'ERC d'entrar al govern. Això és un bon motiu d'aquest orgull que pretenen explotar els republicans. Les campanyes de mans netes, en canvi, només aconsegueixen embrutir-les en el fangar del i tu, més sense treure'n l'aigua clara. Tan bé que havien començat divendres amb en Tresserras i el manifest.