A la tres
Nihilisme recreatiu
Els efectes del turisme antisistema que des de fa uns anys campa per Barcelona va deixar-se notar abans-d'ahir amb contundència. El nihilisme recreatiu que motiva aquests individus ha tornat a imposar els seus potents amplificadors per emmascarar la legítima protesta dels sindicats i els treballadors que majoritàriament pensen que la societat no és una cosa a destruir sinó a preservar de la degradació.
Davant de fets d'aquest tipus, tothom intenta treure'n profit i rendiment: els provocadors, una pujada d'adrenalina; els partits, una bateria de crítiques i peticions de dimissió i de denúncia de les presumptes incompetències policials i dels dirigents de torn. Potser sóc de massa bona fe i massa condescendent, però trobo que l'actuació policial de dimecres va ser, en línies generals, normal. Vaig estar una estona sobre el terreny, a la plaça Catalunya amb passeig de Gràcia, baixant per la Rambla i passejant pel Raval en hora punta de la disbauxa. I, francament, només es pot retreure als Mossos que no inflessin a hòsties els antisistema fins a trencar les porres. Ep, i no ho dic pas com un estirabot repressiu, sinó per satisfer la necessitat d'èpica dels esvalotadors. Però, és clar, per més que els agradi rebre, tustar-los és il·legal. I és bo que continuï sent il·legal. O sigui, que els mossos van tenir una actuació apropiada a les seves atribucions. I pel que fa a la direcció política, les crítiques són encara més injustes. Que el secretari general d'Interior, Joan Boada, fos a Girona manifestant-se en comptes de ser al seu lloc no és cap negligència, sinó una sort per a tot el país i un descans per a Joan Delort.