i ara què, urbanita?
La santedat dels convocants dels saraus públics
li descomptaran el dia de vaga per haver anat a la manifestació?
La imatge de caos de la ciutat ha tornat a deixar bocabadats una sèrie de senyors que sempre fan cara de no tenir res a veure amb el que hi passa. Primer, l'alcalde Jordi Hereu, que es va cansar de repetir obvietats sobre qui es personaria en el judici com a part denunciant i qui pagaria les destrosses. Donava per suposat que els responsables seran condemnats i tindran prou diners per pagar els efectes de la bestialitat. Segon, el conseller Saura, immaculat en l'habitual paper d'espia doble. També els sindicats convocants, que alguna responsabilitat deuen tenir en la festa. Són com aquells veïns que organitzen un sarau a la terrassa i culpen els seus convidats dels efectes negatius que ha tingut la seva convocatòria a casa teva. Saura, a més, viu la seva particular esquizofrènia de ser conseller d'Interior i alhora líder d'una formació que s'apunta a un bombardeig. Com a exemple, el secretari general d'Interior, Joan Boada, que era a la manifestació en comptes de ser a la conselleria –suposo que li hauran descomptat el dia de vaga–. Ha estat divertit, de nou, el quequeig de l'alcalde repetint que els responsables no quedaran impunes. ¿Algú en recordarà alguna cosa d'aquí a un parell de dies? ¿No haurien de pagar les destrosses Comissions Obreres i UGT, ara que tenen tant de cash com a comissionistes dels acomiadaments massius? Posat a ser malpensat, no m'estranyaria que més d'un membre del govern busqui els efectes col·laterals. Qui guanya en totes aquestes convocatòries? Les organitzacions d'esquerra –amb Zapatero al capdavant– volen mobilitzar els possibles electors perquè els sondejos els atorguen uns resultats magres. La manera de despertar-los de l'anestèsic passa per elevar el volum de la megafonia i invocar el vell esperit revolucionari. Els eslògans sonaven, però, més antiquats que un xotis. Entre els patètics, el líder de la UGT, d'oratòria analfabeta. O un tal Fernández Toxo esmentant una cançó de Ketama: “No estamos solos y sabemos lo que queremos”. Segur?