A la tres
Montserrat ha fet bondat
Com que ha fet bondat i no ha sigut gaire rebeca, Montserrat Tura anirà de número dos a la llista del PSC. Amb aquesta decisió, Montilla deixa clar que a can sociata tots aquells que es porten bé obtenen recompensa, si és que anar de dos d'una llista perdedora se'n pot dir gratificació. Ara vindrem els analistes de torn i escriurem que això és que s'ha volgut donar protagonisme a l'ala catalanista del PSC. Això ho diuen els analistes que analitzen a cop de tòpic o aquells que fan el joc actuant de corretja de transmissió d'una falsedat evident. Perquè l'ala catalanista del PSC, o el sector, o el corrent, o el digueu-ne com vulgueu, no existeix. En fa d'anys, que no existeix. Al PSC es pot afirmar, això sí, que hi ha catalanistes. Ben just per dir-ho en plural. Elevar aquests casos puntuals (i no precisament ben avinguts entre ells) a la categoria de sector seria una exageració. Però bé, al PSC hi ha catalanistes. D'aquests que quan el seu líder de referència (que és, naturalment, el líder dels socialistes del país veí) aplaudeix les retallades a la sobirania popular catalana o executen retallades a la inversió a Catalunya, abaixen el cap com xaiets després de, com a màxim, belar una mica perquè no sigui dit, i si és dit, que sigui dit que són del sector catalanista. Montserrat Tura, doncs, ha rebut el premi a la militant disciplinada del mes, en un procés de confecció de llistes que evidencia una estratègia desesperada per no perdre-hi ni els bous ni les esquelles confiant que encara hi hagi algun sector electoral catalanista en aquest país que no els hagi vist el llautó. Potser sí que en queden. Però no sé si en queden prou per dir-ne sector.