De l'agència Efe a l'ONCE
Es queixava un lector que per televisió es lloés el filonazi Serrano Suñer com a fundador de l'agència Efe i de l'ONCE. Una queixa fonamentada, però no sols perquè el susdit fos un feixista, sinó perquè la informació era inexacta.
L'agència Efe és filla directa de la fundada l'any 1865 per Nil Maria Fabra, un periodista que el 1843 va néixer a Blanes. Reporter internacional, va crear un Centre de Corresponsals que va ser pioner a Espanya y que l'any 1939 es va convertir en agència Efe, emplaçada a Burgos. Alguns mitjans de comunicació afirmen que va ser així, per mitjà de Serrano Suñer, però en la història oficial d'Efe no s'explicita. En canvi, sí que s'esmenta la precursora agència Fabra, fundada el segle XIX no per Nil Maria Fabra sinó per Nilo María.
Pel que fa a l'ONCE, la trajectòria hauria de ser ben coneguda. Roc Boronat, regidor d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, va establir l'any 1931 un sorteig amb cupons perquè els venguessin persones cegues. Inventiva que aviat va obtenir el favor popular, considerant que alhora que es podia guanyar un premi es proporcionaven ingressos fixos als invidents.
Acabada la Guerra Civil, i a l'estil del que va succeir amb l'agència Fabra, l'organització es trasllada a Madrid, on Serrano la transforma en Organización Nacional de Ciegos Españoles. En aquesta altra circumstància, el nom de Serrano també és escatimat en la memòria escrita de l'ONCE. Sembla que a l'entitat tampoc no volen saber-ne res; llàstima que tampoc no fan menció de Roc Boronat. Amb tot, sí que han instituït des de fa dotze anys un concurs literari sota l'epígraf de “Roc Boronat”, quelcom que mostra certs signes vergonyants, atès que d'antuvi l'ONCE no té cura de recordar qui va ser Boronat.
Vet aquí dos casos, entre d'altres, que podrien ser esmentats, com per exemple el de la primera emissora de ràdio, en què la mare dels ous és absorbida sense contemplacions i amb escàs reconeixement. Una metàfora a tenir en compte seria aquella segons la qual el peix gran es menja el petit. És clar que l'exercici de la memòria també podria ser una eina perquè algunes metàfores deixessin de ser aplicables.
