Desenterrar morts

No acabo d'entendre aquesta fascinació que ha sorgit últimament per obrir tombes i comprovar l'estat de conservació de cadàvers il·lustres. Ho dic després que aquesta setmana a Reus s'hagi obert a so de bombo i platerets la tomba del general Prim, que ha pogut ser filmat, gravat i retratat, o després que mesos enrere es fes el mateix i s'encetés una important –i cara– investigació per comprovar si un dels cadàvers enterrats a Santes Creus corresponia al rei Pere III. Entenc alguns dels arguments relatius a la recerca de precisió històrica. Fins i tot comprenc les ganes de fer conèixer la capacitat dels científics del país (que tot ajuda a fer créixer una mica l'autoestima), però no acabo de veure l'interès per observar simplement en quin estat de conservació es troben els cadàvers, per il·lustres que siguin. El punt de morbositat del tema és evident, i suposo que és el que explica l'interès que han despertat les recents exhumacions del rei Pere i del general Prim, idolatrat a Reus.

Ara vindrà Tots Sants i els mitjans de comunicació tornarem a publicar reportatges relatius a la mort i la seva logística. Parlarem de com s'incrementa la incineració en detriment de l'enterrament, i del que costa avui en dia enterrar algú, i dels projectes que hi ha a diferents municipis per reformar, canviar, ampliar o millorar cementiris. A veure si posarem de moda això d'exhumar cadàvers il·lustres per saber més coses de la seva biografia. Ho podem fer amb els reis, o amb grans personatges, com Prim. Però també podem desenterrar criminals il·lustres per intentar analitzar-los les restes d'ADN per treure algunes conclusions sobre la seva personalitat, o fer el mateix amb il·lustres científics per recollir material genètic i guardar-lo, per si mai aprenem a reproduir la saviesa. Fins i tot podríem començar a plantejar la prohibició de la incineració. No fos cas que cometem l'error de cremar algú que en el futur pugui ser susceptible de ser investigat després de ser desenterrat i contemplat per tothom. Si algun dels jugadors del Barça de les sis copes es mor (és un supòsit, eh?) no el podem incinerar. De cap manera. Hem de deixar a les generacions futures l'oportunitat de desenterrar-lo per poder conèixer millor les claus d'aquell èxit memorable!

És clar que una operació d'aquestes característiques té els seus riscos. Pot passar, per exemple, que ens trobem el cos d'un senyor baixet, panxut i rabassut que es correspongui amb algú la imatge que ens imaginem del qual és la d'un heroi d'aquells que són alts, rossos, cepats, atlètics i amb els ulls blaus. La frustració podria ser gran... Cal vigilar, no sigui el cas que de tant d'obrir tombes no acabem trencant alguns mites populars que formen part de la memòria col·lectiva de tots plegats.

Vist així, potser que ens plantegem deixar els morts en pau, no troben?