Problemes ancestrals

“Al mateix temps que Barcelona gaudia d'una situació econòmica activa i una vida quotidiana i cultural en millora evident, patia, com tantes altres societats urbanes del període, un estat de conflictivitat permanent que marcava el seu esdevenir diari. A la base de fons, grisa i permanent, dels problemes d'origen econòmic, se sumaven sovint els derivats de suposats adulteris o de la prostitució encoberta [...]. Barcelona vivia, doncs, un estat de conflicte que es pot qualificar de quotidià. Als veïnats sorgien, amb molta freqüència, disputes a causa d'insults proferits per uns i altres. Els improperis preferits eren el de puta i el de cabró (i múltiples derivats adjectivats). Més enllà del llenguatge, aquests mots gruixuts feien evidents algunes de les qüestions que resultaven més conflictives a la societat urbana. Les relacions entre homes i dones hi destacaven”. Aquesta Barcelona no se situa en la Barcelona actual dels esquàters i de la prostitució del Raval. És la Barcelona emergent abans de la derrota. La Barcelona 1700 (Biblioteca Universal Empúries), títol amb què l'historiador i arquitecte Albert Garcia Espuche ha batejat una magnífica obra que descriu la capital catalana just abans de la guerra de Successió. Ho fa amb tal detall que es pot parlar d'una obra històrica costumista i ens explica com era, però també d'on prové, la nostra Barcelona. La ciutat i sobretot la seva gent. Història social. Un magnífic treball, del tot recomanable, en què entre altres coses es pot comprovar que alguns problemes de les ciutats són ancestrals i no han aparegut amb un alcalde en concret.