La xarxa ferroviària, vulnerable

Tots els trens de Catalunya, menys els d'alta velocitat i els Ferrocarrils de la Generalitat, van quedar paralitzats ahir al matí durant hores per causa d'una avaria elèctrica. Si aquesta gran incidència no va provocar un col·lapse monumental va ser perquè ahir era festiu a tot l'Estat espanyol i perquè la circulació de trens, en dies així, és només del 40 per cent sobre el que és costum. Però aquest fet no ha de fer que traguem importància a l'incident; sobretot perquè vist l'origen (l'avaria d'un transformador que deixa sense electricitat el centre de comandament de circulació ferroviària) no hi ha seguretat que no es pugui tornar a repetir en qualsevol moment. Si la causa fos la meteorologia, pitjor encara, perquè de llevantades i grans pluges n'hi ha almenys una cada inici de tardor a Catalunya.

La responsabilitat de l'avaria s'ha d'atribuir a Adif, la gestora de les infraestructures ferroviàries. És a dir que Renfe no és estrictament responsable de la crisi, però sí que pot exigir responsabilitats com a client i usuari d'un servei que no se li ha donat i que ha perjudicat tercers. La reclamació no ha de parar aquí, sinó que ha d'exigir que Adif adopti les cauteles i mesures necessàries perquè el servei no torni a quedar interromput per una avaria d'aquestes característiques.

Catalunya té un problema amb les infraestructures. El traspàs de Rodalies, que va anar precedit d'una extenuant negociació, es va fer per millorar un servei que estava sota mínims, tal com els milions de catalans que l'utilitzen cada dia van poder comprovar en carn pròpia. Però és obvi que amb això només no se soluciona el problema, com es va posar de manifest ahir. L'avaria d'Adif demostra que el govern català s'ha de fer valer perquè les infraestructures es converteixin en una prioritat. No només les ferroviàries, sinó totes les altres que, des de Madrid estant, no es consideren necessàries. Catalunya, un cop més, s'hi juga el futur.