Superant les fronteres

Quan l'any 1997 es va constituir el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), aleshores un organisme consultiu, els seus responsables, amb Lluís de Carreras al capdavant, van mirar cap a Europa. Va ser una decisió assenyada, ja que en els països del nostre entorn la regulació audiovisual mitjançant autoritats independents és una pràctica plenament consolidada. El primer CAC era modest en les seves funcions, però va trigar poc a treure el nas a l'exterior. Així, el 1997 va fundar, juntament amb els consells audiovisuals de França, Grècia, Itàlia i Portugal, el Réseau des Instances de Régulation Méditerranéennes (RIRM). Un any més tard va entrar a formar part de la European Platform of Regulatory Authorities (EPRA).

L'any 2000 el CAC va esdevenir autoritat independent. El primer president d'aquest CAC renovat i reforçat, Francesc Codina, va iniciar el seu mandat amb una reunió de l'EPRA a Barcelona l'any 2001. Posteriorment, el 2005, el conseller Joan Botella va ser elegit president d'aquest organisme. El següent president del Consell, Josep Maria Carbonell, va continuar en la mateixa direcció, juntament amb el vicepresident Domènec Sesmilo. Així, l'any 2006, el CAC va organitzar a Barcelona una reunió del RIRM, on es va nomenar Carbonell president de l'organització.

Segurament aquesta presència i paper del CAC dins la zona euromediterrània constitueix un dels nostres actius més importants en matèria de projecció exterior. El CAC integra el Secretarariat Permanent del RIRM juntament amb França, el Marroc i Xipre i ha dut a terme al seu si iniciatives ambicioses com ara, i destacadament, l'impuls i aprovació d'una declaració conjunta de tots els països d'aquesta organització en matèria de regulació dels continguts audiovisuals en tot l'espai euromediterrani. Una fita molt interessant en la mesura que el flux de continguts (especialment gràcies al satèl·lit) entre països del nord i del sud de la Mediterrània ha estat sempre intens, cosa que genera, doncs, la necessitat d'establir criteris regulatoris comuns.

Posteriorment, el CAC va participar en la fundació de la Plataforma Ibérica de Consejos Audiovisuales (PICA). Des que vaig assumir la presidència el 2009, he continuat consolidant aquesta política de presència a l'exterior. Una de les primeres activitats del meu mandat va ser una reunió a Barcelona de la PICA i el maig d'enguany l'EPRA es va reunir a Barcelona, amb la participació de 52 entitats de 42 països. Els membres actuals del CAC mantenen una activitat internacional molt profitosa.

Els fruits d'aquesta feina els continuem recollint. Fa dues setmanes el RIRM va acceptar una proposta del CAC de situar una seu de l'organisme a Barcelona. Divendres passat, a la seu del CAC es va crear formalment la Plataforma de Reguladors del Sector Audiovisual d'Iberoamèrica, integrada per les autoritats audiovisuals de sis països de l'Amèrica del Sud, els tres consells autonòmics espanyols i el de Portugal. Aquest cap de setmana, per iniciativa del CAC, s'ha dut a terme a Barcelona la reunió del fòrum de reguladors de l'International Institut of Comunications (IIC), mentre que avui, dia 18, l'IIC celebra a Barcelona la seva reunió anual.

Quan, finalment, i espero que sigui ben aviat, es constitueixi l'autoritat estatal de regulació, el Consejo Estatal de Medios Audiovisuales, el CAC podrà mantenir la seva projecció internacional sense entrebancs atès que els estatuts dels diversos organismes s'han modificat en el sentit d'acceptar la presència conjunta de reguladors autonòmics i estatals. Continuem, doncs, amb la mirada posada a l'exterior, una decisió iniciada pels primers responsables del CAC i que respon a una lògica clara: en un món globalitzat, amb empreses que superen els àmbits dels països, i amb una normativa que, especialment en el cas dels continguts, sorgeix en part de directives comunitàries, l'aposta per la internacionalització permet servir l'interès general amb professionalitat i eficàcia.