Passava per Banyoles...

És ben cert que el Minis­teri de Cul­tura –aquest que, cons­ti­tució i esta­tut en mà, hau­ria d'haver des­a­pa­re­gut fa anys– té tot el dret de treure ren­di­ment a la res­tau­ració de la recu­pe­rada arqueta de Sant Mar­tirià de Banyo­les. De fet, això de “lluir patri­moni” agrada molt a con­se­llers i minis­tres. Però, si jo fos de Banyo­les, em fa l'efecte que avui esta­ria una mica empi­pat amb la manera com la minis­tra González Sinde va trac­tar la ciu­tat i l'arqueta en la visita d'ahir. La qüestió és que Banyo­les i el bis­bat havien orga­nit­zat un gran acte de ben­vin­guda a la recu­pe­rada peça pel dia 23, vigília de Sant Mar­tirià, patró de la vila. Però és veu que la minis­tra és per ter­res cata­la­nes aquest cap de set­mana, coin­ci­dint amb el premi Pla­neta i el fes­ti­val de Sit­ges i, és clar, ha donat pri­o­ri­tat a la seva agenda per­so­nal. I els banyo­lins? Si s'han espe­rat trenta anys, ja no els vindrà d'una set­mana. Quina barra!