Renovar-se (el carnet) i no morir

El taxista fa cua a la mútua per renovar-se el permís de conduir, que, en el seu cas, caduca cada cinc anys. Ara haurà de fer la prova aquella (en diuen “prova d'aptituds psicofísiques”) que consisteix en prémer un botonet quan et sembla que el cotxe hauria de sortir del túnel. I també haurà de demostrar que s'hi veu bé (haurà de dir quines són les lletres del cartell) i que hi sent (li posaran uns auriculars i haurà de dir per quina orella sent el sorollet, si per la dreta o per l'esquerra).

Mentre s'espera criden l'home que s'espera al seu costat: un ancià, que ja hi era quan ell ha entrat. L'home s'aixeca amb l'ajuda de les dues dones que l'acompanyen (semblen filles seves). L'una l'agafa pel braç dret i l'altra l'agafa pel braç esquerre. Tot sol, no ho podria pas fer, ja es veu. Les dones també l'ajuden a caminar. Sembla com si no tingués força per res.

El taxista rumia si el senyor s'ha anat a renovar el permís de conduir, com ell. Potser no. Potser s'ha anat a treure el permís d'armes o la llicència per tenir gossos dels que es consideren perillosos. Si s'ha anat a renovar el permís de conduir, s'imagina que no l'hi donaran. El senyor potser s'hi veu bé i potser no és dur d'orella. I és possible, també, que tingui bons reflexos. Però el taxista dubta que l'home tingui prou força per frenar de cop, per accelerar amb força, per posar el fre de mà o simplement per fer un cop de volant i esquivar un perill (un gos perdut enmig de la carretera, la pilota d'un nen...).

El taxista fa les proves que toca. Supera sense problemes la de reflexos, la de la vista i la de l'oïda. Es vesteix, surt, paga i recull el certificat que diu que és apte per conduir. Al seu costat, l'ancià, amb les dues dones que l'ajuden, també paga i també recull el certificat que diu que és apte per conduir. El taxista el veu marxar, a poc a poc, recolzat en les dones. L'una obre la porta (segurament ell no podria). Ara agafarà el cotxe i amb sort no es trobarà cap gos enmig de la carretera, ni cap pilota.