En benefici de...

Com n'és de cruel, la política. Si no que ho expliquin al lehendakari Patxi López, que, sols un any i mig després d'arribar a Ajuria Enea, ja ha tastat l'amargor, veient com José Luis Rodríguez Zapatero el menystenia per assegurar-se la supervivència a La Moncloa. Un Rodríguez Zapatero que, en la campanya per a les eleccions basques del 2009, definia López com “la gran esperança per a Euskadi” i situava la tria dels votants entre “el passat”, amb referència al PNB, o el “futur”, parlant del PSE-PSOE. Ja se sap, en l'eufòria electoral es diuen moltes coses que després el mateix orador oblida...

Són carpetes separades, diran. Però la veritat és que a l'hora de pactar al Congrés el pressupost per a l'any vinent i l'estabilitat futura, el president del govern espanyol no ha tingut cap problema a fer-ho amb aquells dels quals renegava. Tothom és bo quan es tracta de la supervivència. I aquest cop –que no el primer– han estat el PNB i Coalició Canària evidenciada la soledat del PSOE després de les reformes empreses per fer front a la crisi.

Rodríguez Zapatero ha optat pel “passat” per tirar endavant els comptes de l'any vinent, vist que no obtindria el suport de cap dels partits catalans, menys de CiU, immersos en la campanya per a les eleccions del 28 de novembre. Els nacionalistes bascos, amb el pragmatisme a l'ADN, van passar de la indignació per la pèrdua del govern basc a estendre la mà al PSOE a Madrid, conscients que de l'empipada no en traurien res. Amb l'acord amb Rodríguez Zapatero, el PNB ha aconseguit vint transferències de desenvolupament de l'Estatut de Gernika per aquest any i el vinent, entre elles, la de la Seguretat Social. El president espanyol concedeix així als nacionalistes bascos, impulsors de la fracassada reforma de l'Estatut, el paper de defensors màxims del text del 1979, davant dels nassos del lehendakari López. El PNB s'emporta també una posició favorable de Rodríguez Zapatero al fet que governi la llista més votada a Euskadi.

La fotografia del socialista defensant el pacte que l'afebleix era, com a mínim, patètica. López aplaudia un acord “en benefici del país”, però sobretot en el benefici del president espanyol.