Els camps de la brigada
L'Ajuntament de Girona vol eliminar una part dels boscos de pins del seu territori per transformar-los en zones agrícoles de conreu. Està ben plantejat i té sentit. De fa molts anys, la massa forestal ha derrotat amb vigor, a voltes excessiu, la poca resistència que li oposaven les terres de cultiu abandonades. D'aquest bosc ningú en té cap cura i en un no res ha esdevingut un encenall sense escletxes, pendent ara d'una tempesta, ara d'una mà humana maldestra o malintencionada. Si la desaparició de pinars anés acompanyada de la tala selectiva de pins en els boscos que barregen diverses espècies, el foc tindria mala peça al teler.
Abans de la crisi, hauria estat difícil fins i tot trobar algun voluntari per treballar aquests camps i guanyar-s'hi la vida. Ara no sabem pas si aquest nou paisatge civilitzat serà capaç de ser autosuficient o de contribuir al fet que algun veí, afegint-hi les seves terres, ho sigui. Si tenim en compte, però, que en aquest país, des de fa dècades, el sector primari va a mal borràs –l'abandó dels conreus no va ser casual–, ja ens imaginem el manteniment d'aquests camps com una feina més de la brigada municipal. Però no ens posem exquisits, abans també tothom escombrava davant de casa seva i ara esperem que passi l'operari, i amb una aspiració molt menys digna, la nostra, que la de millorar la biodiversitat del nostre entorn.
