Tabac

Fa uns mesos vaig entrevistar el premi Nobel de medicina John Michael Bishop, un gran investigador del càncer. En un moment de la conversa em va dir: “Si la gent deixés de fumar, els casos de càncer caurien a la meitat”. A aquesta proporció cal sumar-hi tota l'altra gent que mor per malalties diferents del càncer causades pel fum del tabac. A Catalunya, el tabac és el responsable directe de 9.000 morts cada any i de gairebé 350.000 consultes mèdiques. Les malalties atribuïbles al tabac tenen un cost mínim de 600 milions d'euros anuals, mentre que els impostos especials que el graven només aporten 425 milions. Endevinen qui ha de posar la resta de diners per tractar unes malalties perfectament estalviables?

Dono aquestes xifres perquè davant l'enduriment de la llei del tabac, que entre altres coses vol protegir els cambrers que es veuen obligats a respirar fum un mínim de vuit hores al dia, els empresaris del sector han dibuixat un panorama apocalíptic. A Catalunya es perdran, afirmen, 20.000 llocs de treball. Ja van dir alguna cosa semblant quan es va aprovar la primera llei i, ves per on, no solament no es van destruir llocs de treball, sinó que se'n van crear de nous.

Oposar-se a unes normes que beneficiaran tothom en general escudant-se en la crisi és, per utilitzar una paraula suau, lamentable. La crisi, pel que es veu, és un comodí que s'usa a conveniència. Algú ha pensat a capgirar-lo? Perquè jo fa anys que no vaig a alguns establiments per estalviar-me de sortir-ne amb la roba empudegada de fum de tabac.