El seny i els pactes

El 19 de desem­bre de fa dos anys els màxims repre­sen­tants dels par­tits polítics del nos­tre país, amb les úniques excep­ci­ons del PP i Ciu­ta­dans, van fir­mar el Pacte Naci­o­nal per a la Immi­gració, un docu­ment nego­ciat durant mesos, apro­vat amb tota solem­ni­tat i que havia de fixar les bases per a la gestió dels flu­xos migra­to­ris i la inte­gració dels nou­vin­guts. En l'arti­cle 41 de l'acord, també subs­crit per una àmplia repre­sen­tació de la soci­e­tat civil, els sig­nants es com­pro­me­tien “a la no-uti­lit­zació ins­tru­men­tal del fet migra­tori en els períodes elec­to­rals per part dels par­tits polítics amb repre­sen­tació a Cata­lu­nya”. Dos anys després, ningú pot acu­sar els par­tits que van fir­mar el pacte d'haver incom­plert aquest arti­cle. Convé recor­dar-ho per posar una mica de llum en això que va pas­sar ahir al Raval, on la pro­posta d'un grup d'enti­tats per esce­ni­fi­car una entesa entre els grups polítics de l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona en una qüestió tan sen­si­ble com és la immi­gració es va con­ver­tir en un gui­ri­gall digne dels ger­mans Marx. No dubto de la bona fe dels impul­sors de la ini­ci­a­tiva, però sem­bla clar que tot intent de posar a prova els seny dels par­tits quan que­den tan poques set­ma­nes per a les elec­ci­ons està con­dem­nat al fracàs.